Els arxius del Bisbat de Lleida i Capitular de la ciutat han triat la imatge de la Verge de la Porta dels Fillols i un text de Mn. Agustí Bernaus (1911-1982) per il·lustrar la seva nadala i desitjar-nos a tots un feliç any. La curiositat és que la imatge utilitzada la va fotografiar en placa de vidre el 1914 en Manuel Herrera i Ges (1875-1951), un pioner d’aquet art, l’arxiu del qual és un autèntic tresor, perquè dóna testimoni de la Lleida de principis del segle XX.

Manuel Herrera I Ges va ser un home polifacètic. Nasqué a Lleida el 22 de novembre de 1875. A principis del segle XX es traslladà a Saragossa on estudia Dret, piano, harmonia i composició. Més tard es desplaçà a Madrid, on segueix amb estudis de dibuix i pintura amb els mestres Fontanals i Jaume Morera i Galícia. Ingressà al Cos Nacional de Secretaris de Cambres Oficials de la Propietat Urbana on ocupà, fins a la jubilació, el càrrec de secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Lleida, així com el de magistrat suplent de l'Audiència Provincial.

A la ciutat de Lleida, on residí la major part de la seva vida, desenvolupà les seves aficions: música, pintura i periodisme. Des de la seva joventut, treballà en la recuperació de la Seu Vella, aleshores caserna militar, realitzant diversos treballs d'investigació, il·lustrats amb les seves fotografies. Va ser un dels impulsors de la seva declaració com a monument nacional. Els darrers anys de la seva vida fou professor del Seminari Diocesà de Lleida, on va impartir classes de dibuix. A la seva mort, l'any 1951, va deixar pràcticament tot el seu arxiu fotogràfic a la Biblioteca del Seminari. Tant sols es conserva una petita part de la seva obra.

Manuel Herrera i Ges desenvolupà la seva faceta com a fotògraf a partir de l'any 1906 (data de la primera placa de vidre conservada i numerada amb la xifra 1). La darrera placa inventariada és amb el número 7458 datada aproximadament l'any 1936.

L'obra fotogràfica conservada i coneguda d’en Herrera es guarda als següents arxius: el Capitular, on s'hi custodia un gran nombre de fitxes descriptives manuscrites pel mateix autor, algunes còpies i un petit nombre de positius sobre esdeveniments socials; l'Institut d'Estudis Ilerdencs, amb algunes plaques estereoscòpiques i altres positius, i. La major part a l'Arxiu Diocesà de Lleida, on hi ha plaques estereoscòpiques sobre vidre, positives o negatives. Tot i això, una part molt important de l'obra d’Herrera i Ges és dóna com a desapareguda.

Quan Manuel Herrera va fotografiar la Mare de Déu dels Fillols, que s’ha utilitzat per il·lustrar la Nadala, la imatge es trobava, tal i com trobem referenciat en la mateixa placa de vidre, al Museu Arqueològic Provincial. Pel que fa al text de la Nadala, aquest és de mossèn Agustí Bernaus (1911- 1986) del qual fa dos anys es va celebrar el centenari del seu naixement. Poeta que es donà a conèixer als certàmens marians l'any 1935. La seva etapa més important és durant la dècada dels quaranta i cinquanta del segle XX en que guanya diversos premis en el concurs de l'Acadèmia Mariana. La Poesia de mossèn Bernaus s'inspira en el paisatge i les festes religioses, de gran lirisme i espiritualitat.

En resum, al triar aquests testimonis, s‘ha volgut regalar el treball de dues figures lleidatanes del segle XX poc conegudes però importants per a la cultura de la nostra societat.