A Lleida va ser formador, rector i comendador. Més pare que superior, sabia canalitzar la vida comunitària, comunicava optimisme, imprimia a les celebracions culturals esplendor i profunditat. Els seus grans amors van ser l'Eucaristia i la nostra Mare. A la presó va mostrar una enorme enteresa, obstinat a mantenir l'ànim dels condemnats amb jovialidad i humor, fins al comiat: Adéu, germans, fins a l'eternitat!. Quan va caure en les tàpies del cementiri, estava cridant Visqui Crist!
Podeu llegir la seva biografia.
Més informació sobre els màrtirs mercedaris, aquí.