L’abraçada. Les obres de misericòrdia són el revulsiu per despertar la nostra consciencia, tant adormida davant el drama de la pobresa; i entrar en el cor de l’Evangeli.

Allà els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina. Tot queda retratat en l’abraçada entre una missionera i una velleta. L’expressió dels seus rostres és reflex d’un amor misericordiós, compromès, recíproc, profund.

La seva historia. La mateixa missionera explica: “Aida, després de la mort del seu espòs, ha passat un temps sola, desconsolada, totalment abandonada i gairebé cega. A les germanes ens considera la seva família. Nosaltres vam estar presents des de fa temps. Eren un matrimoni d’edat avançada, els visitàvem, els hi portàvem la comunió i vam fer tot el que estava a les nostres mans. Aida no oblida la lluita que vam tenir amb ella per ajudar-los. Li vam aconsellar que proposés a alguna família viure amb ella, perquè estigués cuidada. El canvi ha estat radical. El Senyor fa meravelles amb els pobres. Nosaltres la seguim visitant i donem gràcies a Déu per ella”.