“L’acció caritativa i social no és el ‘florero’ de l’Església. És la cara més coneguda, la més agraïda per la societat, però és la mateixa cara de sempre. I és que només en tenim una de cara a l’Església”. Amb aquestes paraules engegava el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, el missatge de cloenda de la quarta jornada anual de la Xarxa que aplega a les catorze entitats vinculades a la Diòcesi de Lleida.
Al mateix temps, però reconeixia que la pobresa era una de les malalties cròniques de la nostra societat, “un virus que està matxucant persones i famílies senceres, al qual cal plantar cara”, deia el bisbe de Lleida, recordant una intervenció del director de Càritas diocesana, Ramon Baró, el qual havia alertat de l’existència d’una pobresa estructural preocupant, fins i tot en els moments de plena bonança econòmica.
El bisbe Joan, que va participar activament en els tallers organitzats durant el matí al Col·legi Maristes Montserrat, on es va desenvolupar la trobada, en el moment del comiat va recollir algunes de les aportacions que havien fet els voluntaris, què s’havien aplegat a debatre des de diferents perspectives ‘Com treballar avui el canvi social des de la Xarxa?’, títol amb què s’havia batejat la jornada.
La formació és quelcom fonamental per la tasca dels voluntaris, segons Mons. Piris. “No cal haver de fer un màster, però és necessari adquirir la capacitat per fer les coses ben fetes”.
També s’aturava a comentar les conclusions d’un altre dels tallers de la jornada, que havia debatut sobre la necessitat de continuar o trencar amb l’actual model de fer les coses i de relacionar-se amb les Administracions. “La rutina, de vegades, té mala premsa”, deia, alhora que suggeria una avaluació permanent per no caure en el continuisme o per fer un gir i un canvi quan és convenient.
El dilema què passaria si les entitats caritatives i socials deixessin de prestar els serveis que ara donen, i la permanent denúncia social per millorar les coses, quelcom que afecta a més gent i col·lectius que només les Administracions –“l’assumpte de les hipoteques té més responsables”, citava el bisbe Joan, com a exemple–, han estat altres temes que no ha deixat d’esmentar.
Mons. Piris va manifestar que havíem de ser conscients que no podríem solucionar-ho tot, però sí que teníem a l’abast la possibilitat d’intentar millorar el nostre entorn i feia una crida a les nostres consciències. “De vegades fem culpable de les coses a la societat, però la societat també som tots nosaltres”, recordava el bisbe Joan, què agraïa el naixement, creixement i desenvolupament de la Xarxa d’Entitats, a la qual encoratjava a seguir treballant i a no defallir en els moments de debilitats. “Oblidem-nos si som pocs o molts. Recordeu que tot això va començar amb dotze, només. I ja fa més de dos mil anys que dura”.
La jornada anual de la Xarxa tenia com a objectiu reflexionar sobre “el nostre paper com a cristians en l’actual situació de crisi”, i cercar “els nous camins que hem de seguir per mantenir-nos fidels a les persones que la pateixen, estar lúcids per analitzar les causes que la provoquen i mantenen i ser atrevits per lluitar per un canvi que ajudi a superar-la.
La jornada ha treballat al voltant de cinc tallers, la coordinació i animació de cadascun dels quals ha estat assumida per una de les entitats de la Xarxa. Aquests tallers han voltat entorn de l’Atenció a les persones-Denúncia, animada per Esclat-Santa Teresina; Assistència i Empoderament, a càrrec del centre assistencial Sant Joan de Déu; Treball Comunitari i Dependència de les Administracions, de la qual s’ha fet càrrec Càritas; Continuïtat o Ruptura, què ha estat assumida per Arrels/Sant Ignasi, i Compromís o Militància, que ha moderat el Centre d’Orientació Familiar (COF).
Aquí trobareu unes imatges de la jornada.