Continuem amb la preparació pel Domund 2018 i ho fem amb el testimoni de Tesa Reimat una jove lleidatana que aquest estiu ha fet una experiència missionera al Txad. A continuació ens explica la seva vivència. 

Quina experiència missionera has fet aquest estiu?

He anat al Txad amb un projecte dels jesuïtes. És més fàcil explicar que m'ha fet el Txad a mi, que què he fet jo al Txad. He fet serveis puntuals però bàsicament l'experiència ha estat conviure amb la gent d'allà i descobrir el continent africà, la cultura, però bàsicament les persones.

Per què el Txad?

Des que era petita somiava amb el continent africà, va ser arran de conèixer a un jesuïta, l'Àlvar Sánchez, que va estar al Sud Sudan. Quan l'Àlvar ens parlava de l'Àfrica li brillaven els ulls i jo pensava que jo també volia això. Des del vessant mèdic sempre he buscat estar  allà per ajudar. I pensava que havia d'anar-hi en l'àmbit personal abans del professional. L'Alexis Bueno, també jesuïta, que és el meu acompanyant espiritual, m'explicava la seva experiència al Txad i sempre que em parlava pensava que podia ser un bon inici.

Quina tasca has fet?

Anava tres dies a la setmana a un hospital que és d'una congregació religiosa. És un hospital que no té res a veure amb els nostres. Jo estava allà acompanyant i aprenent. Vaig estar al servei de malnutrició i, allà fèiem la història clínica dels nens que arribaven. Això m'ha fet sentir útil i he après moltíssim. A més, dos dies a la setmana anàvem a les Calcutes que és una casa d'acollida on acullen a dones i nens abandonats.

Què t'ha sorprès?

Em va impactar l'acollida. El meu primer dia a l'hospital ens va rebre el gestor de tot l'hospital, ens va ensenyar tot el recinte i el personal. Tothom dóna molta importància al moment de la trobada. També m'ha sorprès la manera que tenen de viure i de valorar el poc que tenen. Els nens tenen un somriure i una vida que jo no he vist aquí. En l'àmbit negatiu, quan vas allà ets conscient que ets a un lloc pobre on hi ha molta malaltia i molta pobresa. Fins que no la veus amb els teus propis ulls i coneixes a la persona que viu en la pobresa, no arribes a donar-te compte del qual significa viure en la pobresa.

Com animaries a algú a viure aquesta experiència?

Una persona que tingui la ment oberta i ganes de descobrir una altra realitat i descobrir-se a sí mateix, és el lloc ideal per anar-hi. Allà hi ha un tresor que no es pot explicar i només es pot viure. La majoria de persones que hi hem anat ens ha canviat i marcar un abans un després en la trajectòria vital. Si ets una persona que vols sortir de tu mateix i donar-te a l'altre és el lloc ideal.

En aquest enllaç teniu l'entrevista completa a la Tesa Reimat.