És difícil i, a la vegada, fàcil d’explicar-ho. Difícil, perquè són moltes i profundes les experiències viscudes en cada un dels llocs “sants”. Però fàcil, perquè tots els pelegrins estàvem, gràcies a Déu, familiaritzats amb els esdeveniments que cada lloc ens recordava. Ho farem tal com ens surti.
Els pelegrins
Érem 54, el màxim que els autocars d’Israel permeten. És per això que una desena de persones es van quedar amb les ganes de venir. Ja no hi cabien. Molts pobles hi eren representats: Pont de Suert, Vilaller i comarques, Llardecans, Sudanell, Alguaire, Torrefarrera, Puig-grós, les Borges Blanques, diverses parròquies de Lleida, Bordeta, Carme, etc. També hi havia pelegrins del Bisbat d’Urgell: Balaguer, la Pobla de Segur, i, fins i tot, de Zaidí, del Bisbat de Barbastre; i no podem oblidar dues germanes, de Barcelona.
La convivència fou molt agradable. En realitat, ens unia un interès comú, arrelat en una mateixa fe. Cada matí, en pujar a l’autocar per reprendre les activitats i visites del dia, començàvem amb uns moments de pregària: algun salm o càntics bíblics, que ens tonificaven i donaven sentit a la jornada.
Sortírem de Lleida el dimarts, dia 17 d’abril. Hem tornat el dimarts 24. El Sr. Bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, que, per la seva agenda complicada, no va poder participar en el pelegrinatge, va voler donar-nos el tret de sortida, presidint la primera celebració eucarística, a la parròquia del Carme, a ¼ de 9 del matí del primer dia.
Les celebracions de l’Eucaristia
Fou el capítol més emocionant del pelegrinatge. Vam poder celebrar-la en els llocs més significatius. En l’església Stella Maris de la Muntanya del Carmel (recordant la lluita del profeta Elies i els profetes de Baal); en la Muntanya de les Benaurances, tenint sota la nostra mirada el mateix mar de Galilea que Jesús contemplava quan proclamava “Feliços els pobres, els compassius, els nets de cor, els perseguits...”; la Muntanya del Tabor, dins la Basílica de la Transfiguració; la capella del Camp dels Pastors, a Betlem, al costat de les abundants coves que s’hi troben; a l’Hort de Getsemaní, al aire lliure, al costat dels olivers mil·lenaris, amarats potser amb la sang que sortí de les venes del nostre Redemptor...; l’agenda de l’últim dia ens va obligar a una celebració al mateix hotel, després de sopar. També va ser entranyable com a comiat.
Les visites als llocs sants
A més dels llocs indicats on celebràrem l’Eucaristia, foren molts els moments emocionants i inoblidables del pelegrinatge: Cafarnaum, amb les ruïnes de la sinagoga i de la casa de sant Pere. Cafarnaum el devia conèixer Jesús pam a pam; fou molt dies el seu lloc de residència en sortir de Natzaret. Entranyable el passeig i meditació, pregària i cants pel llac de Genesaret, recordant la pesca miraculosa, la tempesta calmada, el caminar sobre les aigües... I, junt al llac, la capelleta del Primat que ens recorda l’esmorzar que Jesús havia preparat als seus apòstols i quan Jesús confirmà a Pere el primat sobre l’Església, després de fer-li confessar per tres vegades el seu amor. Natzaret, amb la Basílica de sant Josep i la de l’Anunciació, recordant el moment més decisiu de la història, l’encarnació del Verb en les entranyes de Maria. Canà de Galilea: fou emocionant quan, a l’església de Canà, nou matrimonis “complets” renovaren les promeses del seu matrimoni; també els vidus i vídues recordaren la seva esposa o marit ja traspassats i pregaren per ells; i altres recordaren la seva parella que no ha pogut venir al pelegrinatge. El riu Jordà, amb el record del Baptista, i la renovació de les promeses del Baptisme per part de tots els pelegrins. Moment intens per a tots... i comprometedor.
A Betlem, en visitar la Basílica de la Nativitat, foren dues hores llargues d’espera en una fila compacta per poder entrar al lloc, senyalat per una estrella, que recorda el naixement de Jesús. Einkarem, el lloc del naixement de Joan baptista, del Magníficat i Benedictus. Ambdós càntics els trobarem en moltes llengües, inclòs sempre el català.
Jerusalem fou capítol apart. També nosaltres varem seguir la “pujada de Jesús a Jerusalem”, com ell mateix deia, per a ser crucificat i ressuscitar. Solemne la vista primera de la ciutat des de la muntanya de les oliveres, amb el cant “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor; ja han arribat els nostres peus al teu llinda, Jesusalem”. Alegria i ... tristesa, en recordar les paraules que Jesús va pronunciar des d’aquell lloc, mirant la ciutat: “Jerusalem, Jerusalem, quantes vegades hagués volgut reunir els teus fills com una lloca els aplega sota les ales, i tu no has volgut...” De tota manera, vam celebrar la vista de Jerusalem amb una pregària i una copeta de vi.
Jerusalem parla tota ella, tots els edificis o ruïnes, tots els carrers. El cenacle (allí renovaren la seva consagració sacerdotal els 4 mossens que acompanyaven el pelegrinatge), la Tomba del Rei David, l’església de la Dormició de la Mare de Déu, la Via dolorosa que vam recórrer fent l’exercici del Viacrucis, fins a la Basílica del Sant Sepulcre (amb l’espera també per arribar al lloc que ens recorda la sepultura de Jesús i la seva resurrecció).
Tot ho van poder viure amb emoció, amb intensitat, amb goig. Tot era entranyable. Val a dir també que tot va ser oportunament i molt ben explicat pel nostre guia jueu, Jorge, que es va fer estimar i valorar molt per tots els pelegrins.
Caldria recordar també
La visita a Jericó, recordant al cec Bartimeu i al publicà Zaqueu, pujant al sicòmor per poder veure Jesús. La visita a la fortalesa Massada, recordant la construcció d’Herodes el Gran, junt a la mar morta, i posteriorment el tràgic final de la resistència jueva envers els romans. Qumram, la història dels essenis, la troballa dels manuscrits, fou una visita molt agraïda per part de tots. La marxa –amb autocar, naturalment, pel desert de Judea, recordant la paràbola del Bon Samarità; els beduins actuals del desert i la seva manera de viure. El Mur de les Lamentacions, on jueus i altres recorden la destrucció del Temple amb un esperit de profunda religiositat, i tantes altres visites com aquests dies hem pogut fer i gaudir.
Altres aspectes a l’entorn del pelegrinatge
Pels carrers, hotels i basíliques hem conviscut durant aquests vuit dies amb altres religions i cultures: àrabs, jueus, indonesis, japonesos, etíops, senegalesos, filipins... És també un enriquiment; alguns d’ells, catòlics com nosaltres ens han fet pensar en la universalitat de l’Església; altres, ortodoxos, evangèlics i fins i tot els musulmans, ens han fet pensar en la necessitat urgent de conrear en nosaltres l’esperit ecumènic. Per tots ha mort i ressuscitat el Redemptor.
Com és natural, també hi va haver temps per passejar amb distensió, per comptar acudits –alguns hi tenen la mà trencada-, per banyar-se a la mar morta, per cantar.
Llegim ara unes reflexions del Padre Casildo que ens ha acompanyat en aquest pelegrinatge amb un bon nombre de feligresos seus:
Esta peregrinación nos ha servido para fortalecer principalmente nuestra fe en nuestro Señor Jesucristo, porque al estar en lugares donde Él vivió su ministerio público, nos ayudó a revivir lo que leemos en los evangelios; otro fruto de este encuentro fue la de fortalecer la vida comunitaria con hermanos de otras parroquias, porque nos sentimos como en una misma familia, así vivimos el ejemplo de la primera comunidad cristiana que encontramos en los hechos de los Apóstoles; así que fue maravilloso venir a estas tierras santas; ahora nos corresponde compartir lo vivido en la faena de cada día y contagiar a los demás para que se animen a visitar la tierra de nuestro Salvador.