El passat 25 d’abril, amb una conferència, el poble d’Alguaire obrí oficialment la celebració del 1.400è aniversari de la mort de Sant Faust, Llaurador i Confessor; fill d’aquest poble del Segrià.

L’acte se celebrà al Saló de Plens de l’Ajuntament, organitzat conjuntament per

la regidoria de Cultura i l’Associació d’Amics del Patrimoni Cultural d’Alguaire, dins del marc dels actes de l’Abril Cultural , que aplega a les entitats culturals de la població. Ha estat presidit per l’alcalde Antoni Perea, acompanyat per la regidora de Cultura Elvira Larrègola; el vicepresident de la Diputació, Miquel Padilla; la presidenta dels Amics del Patrimoni Cultural d’Alguaire, Esperança Morancho i el rector del poble Mn. Carles Martí.

La conferència fou a càrrec de Jordi Curcó, director dels SSTT de Governació de la Generalitat, que ho feu però com a historiador i coneixedor de la figura de Sant Faust. Curcó destacà, en primer lloc, la singularitat del fet que cada 14 d’octubre Alguaire celebra la festa religiosa del seu fill Sant Fausto, amb la celebració d’una Missa, la veneració de la seva relíquia, el cant dels Goigs i el repartiment de pa beneit. El mateix dia ho celebra també un altre poble amb poc més de 20 habitants, anomenat Bujanda, al País Basc, a uns 30 Km. de la capital Vitòria, a la Vall d’Arraya, comarca de Campezo i bisbat de Vitoria. Totes dues poblacions, separades per mes de 300 km. de distància, una a Catalunya i l’altra a Euskadi, veneren Sant Fausto com a patró. Alguaire per la creença que hi va néixer a finals del segle VI; mentre que el poble alabès de Bujanda custodia i venera, en un sepulcre de la seva església, el que asseveren és el seu cos incorrupte.

Jordi Curcó explicà que de la vida de Sant Faust no se’n tenen dades irrefutables i documentalment constatades; però sí una sòlida, constant i idèntica tradició, ben arrelada i conservada tant a les terres del Segrià com en aquelles contrades del País Basc. Així centrà bona part de la seva intervenció, a com la llegenda i la tradició ens expliquen el perquè i com el cos del Sant arribà fins a Bujanda: “Els cronistes ens diuen que pressentint Sant Faust molt propera la seva mort i al ser preguntat pels seus convilatans, on volia que fos enterrat el seu cos, respongué: “Després d’haver mort, poseu-me damunt la meva cavalleria i en aquell indret on Déu la condueixi, allí em deixareu”.

Sant Faust morí l’any 614 i complint la seva darrera voluntat, els alguairencs col·locaren el seu cos damunt la cavalleria i diuen que guiada per la Providència, va travessar els regnes d’Aragó, Navarra i Castella, fins arribar al País Basc, al poble alabés de Bujanda, on finalment s’aturà i allí fou deixat el seu cos i allí encara reposa. Tots els anys Alguaire organitza un pelegrinatge a Bujanda per venerar allí el seu cos incorrupte, igual que ho fa també Rosselló, amb pelegrins d’altres pobles com Alpicat.

En finalitzar la seva intervenció, Jordi Curcó convidà a l’ajuntament, a la parròquia i a totes les entitats alguairenques a celebrar conjuntament el 1400è aniversari de la mort de Sant Faust, que és ja un emblema i un signe d’identitat pel poble d’Alguaire, que ha professat i encara professa una gran devoció pel seu fill i sant, com així ho canten els “Goigs a Lloança de Sant Faust, patrici i patró de la vila d’Alguaire”:

Alguaire, com digna arrel

d’un arbre gran molt frondós

ple de fruits i belles flors,

us venera amb ardent zel.

Sou patrici valerós

i us diem amb alegria.

 

Protector molt poderós

en el dol i en l’alegria:

Siau nostre empar i guia

oh Sant Faust molt gloriós