L’Oratori dels Dolors reprendrà el culte aquest divendres, dia de l’Exaltació de la Santa Creu, amb una missa a les 19.30 presidida pel bisbe Salvador i que s’emmarca amb els actes d’enguany de la Festa de la Verge dels Dolors en un any especial ja que es commemoren els 300 anys d’història de la Congregació. El dissabte l’oratori acollirà els actes de la festivitat dels Dolors gloriosos de la Verge amb un repic de campanes i l’Àngelus a les 12 hores i a la tarda s’ha previst la corona dolorosa a les 19.15 hores i la Santa Missa a les 19.30 hores. Pels voltants de la Setmana Santa de l’any 2017, l’Oratori es va haver de tancar per perill d’enfonsament de la coberta ja que hi havia un deteriorament a les bigues. Va ser llavors quan es van començar a fer els passos per poder arreglar la coberta i les parts del temple, del segle XVIII que estaven malmesos. Després de mesos d’obres l’Oratori tornarà a obrir les portes al culte dels divendres i ho farà de manera solemne, amb la presència del nostre bisbe. Les obres es van fer d’urgència ja que hi havia perill per les persones però ara la Congregació dels Dolors haurà de pagar-les. El prior de la Congregació, Fernando Gracia, destaca que “estem contents de poder tornar a obrir l’oratori pel culte dels divendres i també de la decisió que vam prendre de restaurar les bigues originals que daten del segle XVIII”. Gracia afirma que “notem que tenim més visites des que va obrir el Parador del Roser, que està just al davant, i esperem que cada vegada hi hagi més devots al nostre oratori”. Aquest temple, ubicat al carrer Cavallers, està obert per visites i oracions de 8.30 a 13 hores i de 17 a 19.30 hores, tots els dies menys els diumenges i festius.

La Catedral de Lleida es vestirà de festa per celebrar els propers 14 i 15 d’agost la festivitat de la seva patrona, Assumpció, amb l’exposició de la Mare de Déu de la Llitera, diverses eucaristies i la processó per l’interior del temple.  Com ja és tradició, el dimarts a la tarda la “Verge del llit” es col·locarà en el creuer de la nau central perquè els devots que ho desitgin la puguin venerar. Estarà exposada també tot el dia de l’Assumpció. La missa vespertina de les sis de la tarda del dia 14 obrirà els actes de celebració que seguiran l’endemà amb una altra eucaristia a les deu del matí. A més a més, a les 12 del migdia se celebrarà una missa solemne presidida pel bisbe Salvador per donar pas després a la processó de la Dormició de la Mare de Déu per l’interior de les naus catedralícies. Aquesta tradició té més de cinc segles d’història i es considera que va començar l’any 1497 amb una escultura diferent a l’actual que data de l’any 1960 i és obra de Jaume Perelló, escultor lleidatà fill de Torrefarrera, ja traspassat. A l’Edat Mitjana la processó es desenvolupava pels carrers de la ciutat i la imatge era portada per sis homes vestits d’apòstols. A més a més, l’any 1498 la festivitat es va completar amb la representació del Misteri de l’Assumpció que s’escenificava a l’interior de la Seu Vella i després al Claustre. Així es va anar celebrant cada 15 d’agost fins l’any 1931 i en algunes ocasions va tenir un caràcter de rogativa pública per la presència de sequera, plagues o epidèmies. A la postguerra es va recuperar però ja a l’interior de la Catedral Nova i es va anar portant a terme fins als anys 80. L’any 2006 es va tornar a recuperar amb motiu del 225 aniversari de la consagració de la Catedral Nova i de la restauració del cadafal de la Verge de la Llitera a càrrec del restaurador José Antonio Ferrer.

L’Associació dels Amics dels Goigs de Barcelona i l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, han editat conjuntament els “Goigs en lloança a Sant Jaume” que substitueixen als editats l’any 2012 per l’Impremta de la Diputació de Lleida. Impresos artesanalment pel mestre impressor Dionís Gutiérrez, recullen la popular lletra i melodia de “Sant Jaume ve de Galicia”, amb arranjament musical del desaparegut músic lleidatà Victor Mateu que es canta en la popular Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, el vespre del 24 de juliol a Lleida. A més a més, els nous goigs inclouen un text del vicepresident de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, Jordi Curcó, en el qual s’explica la història i tradició a l’entorn de la llegenda dels Fanalets de Sant Jaume i la seva Romeria, amb 500 anys de tradició ininterrompuda. L’edició ha estat coordinada per Nora Vela, estudiosa dels goigs i membre de la junta directiva dels Amics del Goigs de Barcelona, que va presentar-los a Lleida dies abans de la festivitat de Sant Jaume i va afirmar que dels més de 300 edicions de goigs que hi ha arreu de Catalunya i també al sud de França dedicats a Sant Jaume, els de Lleida són els més originals: “per simpàtics, bonics i alegres com ho és la Romeria dels Fanalets”. Nora Vela digué també que en la iconografia que representa a Sant Jaume sempre apareix a peu, en la tradicional imatge de pelegrí o muntat en un cavall blanc, menys en la iconografia lleidatana representat assegut, acompanyat d’un àngel i traient-se l’espina que segons la llegenda s’havia clavat en un peu. “Això es únic!”, va destacar. S’han imprès 600 exemplars i ha estat editada artesanalment per la Impremta Castellar de Castellar del Vallès, especialitzada en edicions gogistes. 

Els infants de La Granadella van ser els protagonistes, el passat 27 de juliol, de l’encesa de la foguera i la processó dels Fanalets de Sant Jaume, festivitat que s’ha recuperat fa 5 anys per recordar la llegenda de l’apòstol. Els fanalets que van portar els nens i les nenes de la població els van elaborar durant la setmana en dos tallers. El divendres va ser el dia de la celebració de la festivitat, amb l’encesa de la foguera en honor a Sant Jaume quan començava a fer-se fosc i la processó amb molt soroll pels carrers de la població fins arribar a la plaça. La novetat d’enguany va ser el sopar a la fresca i la música amb Folkids per acabar la vetllada. Els altres anys la festa s’acabava amb coca i xocolata i una rifa. Segons els veïns de la població de més edat, la festivitat de Sant Jaume ja s’havia celebrat a La Granadella anys enrera, amb una foguera el dia 24 de juliol que els nens i nenes saltaven i després corrien pels carrers amb esquelles i picarols de les mules, fent molt soroll. La llegenda de Sant Jaume diu que l’apòstol, que pelegrinava per aquestes terres per donar a conèixer l’Evangeli de Jesucrist,  una nit, mentre buscava un lloc on dormir ja que no havia trobat cap hostal, es va clavar una punxa al peu i no va poder seguir caminant. Segons continua la llegenda va començar a demanar auxili i molt aviat van aparèixer una colla de nens i nenes amb fanalets per ajudar-lo i fer-li llum. A continuació, Sant Jaume, agraït va augurar bonaventura a Lleida i especialment a tots els nens i nenes.

L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes ha fet públic el Veredicte del Jurat del LXXVII Concurs dels Fanalets de Sant Jaume, que ha comptat amb la presentació de 180 fanalets. El jurat, constituït per representants de les diverses institucions que patrocinen els premis, com els Amics de la Seu Vella, la FECOLL o l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida i la mateixa Agrupació de Pessebristes com a convocant i organitzadora, han triat els tretze millors fanalets, així com els Premis especials que es concedeixen a la millor selecció o conjunt. El Jurat ha concedit també 8 accèssits i mencions honorifiques per a tots els concursants. Tots els fanalets que s’han presentat al concurs, i que han estat confeccionats amb tota classe de materials i elements, restaran exposats a la capella del Peu del Romeu (de 18 a 21 hores) fins la tarda del proper 23 de juliol, dia que els seus autors els hauran de recollir. Aquella mateixa tarda a les 8, tindrà lloc l’acte de lliurament de premis a la sala d’actes de la regidoria de Cultura de la Paeria, a la Casa dels Gegants. Us adjuntem els premiats.

La congregació de les Carmelites Missioneres Teresianes va celebrar dilluns 16 de juliol una eucaristia a la cova del Pare Palau. L’acte va tenir lloc en el marc de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la fundadora de la seva orde, i de la celebració dels 150 anys de l’orde a Aitona. A la missa hi va assistir l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, i es va fer una petita processó des de baix dels plataners fins a la cova. Pujol va recordar que “la figura i el llegat del Pare Palau constitueix una part importantíssima del patrimoni històric, cultural i religiós del municipi d’Aitona”, i va agrair especialment a les Germanes Carmelites la seva tasca de conservació del patrimoni del Pare Palau. Alguns infants es van imposar els escapularis, una cinta de tela que penja sobre el pit i l’esquena i que porta una insígnia o imatge. Francesc Palau i Quer va néixer a Aitona, el 29 de desembre del 1811 i va assolir una gran trajectòria eclesiàstica com a missioner, apòstol i fundador de les congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris, que posteriorment van donar origen a les Germanes Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Juntament amb Santa Teresa Jornet i el beat Josep Camí, també nascuts a Aitona, el beat Francesc Palau i Quer representa una de les figures religioses més rellevants del Segrià.

L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes ha editat l’Auca dels Fanalets de Sant Jaume, que amb dibuixos i text a manera de rodolins explica, d’una manera entenedora i simpàtica, aquesta tradició lleidatana que està especialment dedicada als infants. L’Auca es va presentar el dissabte 14 de juliol a la Casa dels Gegants de la Regidoria de Cultura, en el decurs de l’acte en què regidors i membres de l’Agrupació van col·locar els fanalets que lluiran els gegants per l’Eix Comercial de Lleida, en la romeria de Sant Jaume, el 24 de juliol. Aquest és el primer acte per commemorar la Festa dels Fanalets. L’acte fou presidit per la regidora de Cultura, Montse Parra i també hi van assistir els regidors Carme Culleré i Joan Vilella. També va ser-hi present l’autor de les il·lustracions de l’auca Josep M. Giralt, que juntament amb el vicepresident de l’entitat, Jordi Curcó, van explicar com va sorgir la idea i la posterior realització d’aquesta iniciativa. Justament Curcó, ha adaptat els textos de l’auca, que són un recull dels versets escrits als anys 80 per la pessebrista lleidatana M. Mercè Delmàs. Es repartirà a tots aquells visitants que passin per la capella del Peu del Romeu, on s’exposaran tots els fanalets que vulguin participar en el concurs que organitza l’Agrupació. Montse Parra va tancar l’acte agraint l’esforç que fa l’Agrupació Ilerdenca per mantenir la cultura popular a casa nostra, ponderant el seu valor i encoratjant els seus membres a cercar entre els joves el relleu generacional necessari, perquè les tradicions segueixin perpetuant-se.  Per un altre costat, està previst que avui a les 20 hores a la Capella del Peu del Romeu es presenti la nova edició dels “Goigs en lloança a Sant Jaume”, editats pels Amics dels Goigs conjuntament amb l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Els assistents rebran un exemplar dels nous Goigs.

L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes ha convocat el LXXVII Concurs dels Fanalets de Sant Jaume, en el marc de la celebració de la tradicional Festa i Romeria del proper 24 de juliol. Els concursants hauran de presentar els seus fanalets a la Capella del Peu del Romeu (carrer Cavallers n. 2, cantonada carrer Major), seu de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, el dilluns 16 de juliol, de 6 a 8 de la tarda, on seran qualificats pel Jurat. Els fanalets, que a criteri del Jurat mereixin distingir-se per la seva originalitat, treball artístic, presentació i bon gust, podran optar als premis que seran atorgats, en primer lloc per l’Agrupació de Pessebristes, que lliurarà els dos primers premis, a més a més d’altres tretze patrocinats per institucions, entitats o particulars. S’atorgaran també tres Premis Especials concedits per la Paeria, Diputació i Generalitat al col·legi, esplai, casal d’estiu, entitat veïnal o social que aporti la millor selecció o conjunt de fanalets al Concurs i els accèssits i mencions que el Jurat cregui convenients. Els fanalets presentats al Concurs, quedaran exposats al públic en la capella del Peu del Romeu fins el dilluns 23 de juliol, dia que hauran de ser retirats pels seus autors per tal d’assistir a l’acte de lliurament de Premis, que tindrà lloc el dilluns 23 de juliol, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de la regidoria de Cultura i a la Romeria dels Fanalets, que tindrà lloc el dimarts 24 de juliol, a les 9 del vespre. Per tal de facilitar la confecció de Fanalets i la seva presentació al Concurs, s’han organitzat tres tallers de Fanalets, a càrrec del Mestre Fanaler Carles Domènech. Dos tindran lloc el dimecres 11 de juliol a la Biblioteca Pública de Lleida i la tarda del divendres 13 de juliol, al Local Social de l’Associació de Veïns de Jaume I. Més informació www.pessebristeslleida.com i  info@pessebristeslleida.com.

La Congregació dels Dolors va celebrar el cap de setmana, del 18 al 20 de maig, els actes del seu 300 aniversari amb l’assistència de congregants i devots que van omplir l’Oratori, vivint amb emoció aquesta festivitat. El divendres 18 de maig, dia exacte dels 300 anys de la fundació de la Congregació, el bisbe Salvador va presidir la missa a l’Oratori malgrat les obres de reforma de la coberta. La Mare de Déu, per primera vegada en la historia, estava al presbiteri i els assistents van poder fer-li una ofrena floral. El dissabte va ser el moment de l’acte menys religiós però que va donar a conèixer l’efemèride per tot el territori, ja que la Llotja va acollir el sorteig de la Loteria Nacional. Els dècims, 10.000.000 en total,  per aquest sorteig portaven la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de Lleida per commemorar aquests tres segles d’antiguitat. L’acte més emotiu va tenir lloc el diumenge, dia 20 de maig, amb la celebració d’una processó des del Peu del Romeu, fins al temple, amb la corona donada per congregants anònims, que portaven quatre nens i nenes congregants, que va rebre una pluja de pètals daurats a l’entrar a l’Oratori. Després a l’ofertori el Consiliari de la Congregació va procedir a la coronació de la Verge. A la cloenda de l’acte es van estrenar i cantar per la Coral Estel els Goigs a la Mare de Déu dels Dolors, compostos i musicats pel music lleidatà mestre Escantin. Els Armats i la Banda de Música de la Mariola van participar en aquest esdeveniment davant la mirada de desenes de fidels que van immortalitzar el moment amb els seus telèfons mòbils.

La Comissió Pro Canonització del Beat Francesc Castelló, així com les confraries de la Setmana Santa de Lleida, han rebut amb tristesa la notícia de la mort sobtada, el vespre del passat dissabte 12 de maig, a Alacant d’Emilio Coloma Aracil,... que havia estat durant molts anys (1998-2006) president de la Junta Major de Germandats i Confraries d’aquella ciutat i alhora president de la confraria de la Santa Cena. Coloma des de la seva ciutat d’Alacant, ha estat en vida una persona molt vinculada amb la Setmana Santa de Lleida i a les seves confraries. Molt especialment, amb la confraria de “la Somereta” de Pardinyes, que el 6 d’abril de l’any 2003 li encomanà el Pregó de la Setmana Santa de Lleida, un dels més recordats, nomenant-lo Confrare d’Honor. Emili Coloma tingué també una forta vinculació amb la Comissió Pro Beatificació de Francesc Castelló en aquells anys previs i posteriors a la seva beatificació  (11 de març de 2001), travant una forta amistat amb les seves germanes Teresina i Maria Castelló ja traspassades. Fou així com aquest alacantí s’entusiasmà amb la figura i el testimoni del jove màrtir lleidatà Francesc Castelló, nascut circumstancialment a Alacant el 19 d’abril de 1914 i del qual en fou un excel·lent difusor en aquesta ciutat, juntament amb Luís Bravo, alacantí resident a Lleida i la seva esposa Carme Casalilla. Entre altres accions va promoure la veneració i devoció envers el Beat entre confraries alacantines, unint així més estretament ambdues ciutats amb la figura del jove màrtir. Moltes confraries alacantines porten en els seus passos de Setmana Santa relíquies del Beat, donades per la Comissió Pro Canonització de Francesc Castelló de la ciutat de Lleida a petició de Coloma i del seu company i amic Luís Bravo. Des les estades d’Emili Coloma a Lleida, cal recordar la de 28 de setembre de 2002 quan va participar, en representació de les confraries alacantines, en la segona festa litúrgica del Beat Francesc a la parròquia de Sant Pere, coincidint amb la jornada en la qual el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta va beneir i inaugurar la nova capella i l’exposició permanent dedicada al Beat. En aquella ocasió Coloma va fer ofrena de la medalla de la Junta Major de Confraries de la Setmana Santa d’Alacant que presidia i d’una reproducció de la talla del Crist ressuscitat d’aquella ciutat, per a l’exposició del Beat que acabava de ser inaugurada. Tornaria a Lleida el 27 de setembre de l’any següent, vigília de la festa del Beat, convidat per la Comissió Pro Canonització del Beat per a fer una conferència a l’església de Sant Pere on parlà de les arrels alacantines del jove màrtir lleidatà. Emili Coloma mai va desvincular-se de Lleida, ni de la seva confraria de “La Somereta” de Pardinyes on hi té bons amics com l’expresidenta Carmen La-Rosa i ni molt menys del seu venerat i estimat Beat Francesc Castelló. Comissió Pro Canonització del Beat Francesc Castelló