Quaranta dies després de Pasqua, celebrem la festa de l'Ascensió del Senyor. Els deixebles han retrobat Jesús ressuscitat que els envia a escampar la Bona Notícia i promet que serà amb ells cada dia fins a la fi del món. Els caldrà aprendre a viure amb Ell amb un altre tipus de presència, com és el nostre cas i el de tots els cristians, però l’enviament de Jesús serà a donar testimoniatge fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
En el missatge del Papa per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que celebrem habitualment en aquest Dia de l’Ascensió, es parla que el món es va fent cada dia més petit i que això hauria de fer més fàcil estar a prop els uns dels altres, però malauradament les diferències existents segueixen marcant distàncies, de vegades escandaloses.
Els avenços que hem aconseguit en el camp de les comunicacions ens han de portar a sentir-nos més família humana, més solidaris i compromesos els uns amb els altres. Però això vol dir “trobar-nos”, escoltar-nos més, comprendre’ns millor, estar disposats a aprendre dels altres i a respectar-nos… i no tan sols estar connectats. El Bisbe de Roma ens demana posar la comunicació al servei d’una autèntica cultura de l’encontre, de la proximitat, i mirar sempre l’altre evangèlicament, com un proïsme del qual ens hem de fer càrrec (Lc 10,29). Diu que la xarxa digital cal que sigui un àmbit ric en humanitat. No una xarxa de cables, sinó de persones. Això, per als membres de l’Església, suposa un aprenentatge necessari: cal aprendre a viure evangèlicament també en el món dels mitjans de comunicació, en el món digital.
L'Ascensió marca el començament del temps de l'Església, animada per l'Esperit, i el temps de la missió evangèlica des de Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. No exclou cap àmbit on els humans visquin i és lògic que el testimoni cristià pugui arribar a allò que el Papa Francesc anomena “les perifèries existencials” en les quals hi ha els “carrers digitals poblats d’humanitat”. I, citant el missatge de Benet XVI de l’any proppassat, ens dóna una clau per a comunicar-nos adequadament: no bombardejant missatges religiosos sinó amb la voluntat de donar-nos als altres, mitjançant la disponibilitat per a respondre pacientment i amb respecte les seves preguntes i els seus dubtes, fent amb ells camí de recerca de la veritat i el sentit de l’existència humana.
És una bona manera de ser aquella Església Samaritana, de la que tantes vegades en parlem, capaç d’apropar-se als germans en el camí de la vida amb l’amor i la tendresa necessàries per a acompanyar-los a trobar-se amb Jesucrist.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida