Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 03/22/2015
Fitxer audio: 

Cada 25 de març els cristians celebrem litúrgicament el misteri de l’encarnació del Senyor en el ventre de Maria: el Senyor de la vida entrà en la nostra pròpia realitat mortal i, en venir per primera vegada en la humilitat de la nostra carn, realitzà el pla de redempció traçat des de l’antigor i ens va obrir el camí de la salvació. I, Aquell que vindrà novament al final del temps ple de glòria realitzant així la plenitud de la seva obra, ve ara a trobar-nos en cada persona i en cada esdeveniment, perquè el rebem en la fe i, amb el nostre amor, donem testimoniatge de l’esperança joiosa del seu Regne.

En fer-se home (“carn”, fragilitat), Déu ha donat valor etern a tot lo nostre. Els cristians considerem que la vida humana és un bé fonamental absolut i sagrat per la seva relació especial amb Déu, que la crea a imatge i semblança seva. Cada vida humana prové de Déu, l’hi pertany, i està feta per tornar a Déu. No som amos absoluts sinó administradors de la vida. El nostre poder té límits, i sempre cal reconèixer i tutelar cada home i cada dona com a persona i mai com una cosa de la qual se’n pot disposar. Per això, l'Església compleix la seva missió anunciant i proclamant el valor absolut i sagrat de la vida de la persona des de la seva concepció fins a la seva mort natural.

Al nostre país continua el debat a propòsit del canvi de legislació: victòria per a alguns i frustració per a molts d’altres. Però la nostra consciència moral demana alternatives més enllà de reformes legislatives. Continua ben actual una presa de posició de fa algun temps de la Dra. Mª Dolores Vila-Coro, Directora de la Càtedra de Bioètica i Biojurídica de la Unesco: “Perquè una llei sigui justa no tan sols ha d’estar d’acord amb la legalitat, cal que es fonamenti en uns valores i principis que la legitimin, sense els quals no serà una veritable llei... Una llei de terminis que deixés a l’atzar de la mare la voluntat d’avortar mai podria ser legítima”.

Més encara: si diem que els cristians hem de donar un alegre i convincent testimoniatge de constructors de bondat optant sempre pels més pobres, i amb la nostra presència i cura de malalts i moribunds donem testimoniatge que tota vida té valor i no existeix ningú que no valgui res, cal seguir afirmant també que els no nascuts són els fills de Déu més indefensos. Cal promoure la vida amb fe i alegria i ajudar a què les persones no hagin de resoldre els seus problemes actuant contra la vida humana en les seves etapes més vulnerables. Que puguin trobar dins la Comunitat Cristiana la força, la comprensió, l’ajuda i els recursos que necessiten per protegir les noves vides. Cal continuar oferint alternatives i opcions que no sigui l'avortament.

Sense oblidar mai que el tema és de molta complexitat i faríem molt bé tots en no simplificar-lo. Cal tractar-lo amb un màxim de respecte. En les qüestions que afecten la vida humana tots hauríem d’afinar molt. Segurament és un tema que ens supera a molts de nosaltres.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida