Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/03/2013
Fitxer audio: 

Les celebracions de Tots els Sants i la commemoració de Tots els Fidels Difunts, que acabem de viure, són anunci joiós de la nostra fe en Jesús ressuscitat. Aquest és un punt central de la nostra vida de cristians i font de consol davant l’experiència comú i dolorosa provocada per la mort d’una persona estimada. La nostra esperança en la resurrecció es fa així força que dinamitza la nostra vida també en el dolor compartit.

Cada dia hi ha més interès social davant situacions de dol i es multipliquen les atencions als qui l’experimenten. Aquestes iniciatives han de ser reconegudes i estalonades des de la comunitat cristiana que, sensible als problemes que angoixen a tantes persones, també vol oferir-los un bon acompanyament humà i espiritual en aquesta etapa fosca de la vida, i ajudar a reconèixer la presència de Déu també enmig del sofriment.

Però ens cal una adequada “formació del cor” per tal d’actualitzar la caritat amb els qui sofreixen (“Deus Caritas est” nº31) amb la corresponent pastoral de l’acompanyament perquè, tard o d’hora, tots passem per experiències dures amb un seguit de sentiments que demanen temps per a ser superats. El dol és part de la vida i els cristians l’hem d’afrontar amb una sensibilitat particular: “Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança(1Pe 3,15).

L'esperança cristiana, el goig de sentir-se fonamentat en la fe en Jesús ressuscitat, dóna confiança en el poder alliberador i transformador de l'Evangeli i capacita per a viure amb un cert nivell de valentia, confiant en la força i saviesa de Déu, i en el seu Esperit que ens guia i ens empeny a comprometre'ns en favor del bé dels altres. Només una esperança més viva ens pot fer suportar amb serenitat i fortalesa els patiments i les adversitats de la vida, abandonant-nos completament a l'amor de Déu, “esperant contra tota esperança”. Però una esperança així cal alimentar-la amb la pregària i l’Eucaristia, cercant Jesucrist amb els ulls de la fe i estalonant-nos en les mediacions necessàries per petites que semblin. 

Animo a tots els membres de les nostres comunitats cristianes a multiplicar els signes de presència de l’Església en les situacions de dol fent veure que tenim experiències de resurrecció cada vegada que, en els nostres processos vitals, l’amor triomfa sobre tota forma de malaltia, limitació i mort.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida