Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 02/19/2012
Fitxer audio: 

Nou prevere per a l'Església de Lleida

Aquest diumenge a la nostra Catedral tindrem ocasió de reviure una altra experiència del sagrament de l’Orde en el grau de Prevere.

La crida al sacerdoci ministerial i la resposta corresponent és sempre un do, una gràcia de Déu que ens planteja sempre la mateixa pregunta a tots els qui l’hem rebuda: per què jo? En el cas que ens ocupa, quan el cridat té ja una certa edat i una història particularment complexa, encara és més difícil poder explicar-ho. Certament, els camins de Déu no són com els nostres.

En aquest aspecte, el prevere està cridat a ser un “home de Déu”, així qualifica sant Pau als seus deixebles Timoteu i Titus, i no està parlant de dignitats sinó de responsabilitats. Un home de Déu és quelcom cridat a tenir una especial intimitat amb Déu, com dirà explícitament sant Lluc en explicar l’elecció dels apòstols per part de Jesús: “per a estar amb ell i per enviar-los a predicar”. Cal que el cridat estigui “en el secret” abans de donar-lo a conèixer. I això és una experiència sublim i terrible alhora, perquè hom és conscient de la grandíssima distància que hi ha entre el que crida i el que hi és cridat. És com la nit i el dia que no poden estar més a prop l’un de l’altre ni ser més diferents!

Us asseguro que caminar pel món amb aquesta clara consciència de les coses és un goig enorme, però també un risc perquè ets només un home, amb qualitats i fragilitats, portador d’un tresor en vasos de terrissa, cridat a comunicar la Salvació de Déu acompanyant els germans en la lluita contra el mal amb la major fidelitat possible, i sabent-te tu mateix carregat de debilitats.

El programa al que som cridats tots els batejats, l’ha de viure de manera particular el prevere per la imposició de les mans del bisbe i el corresponent enviament: comporta entendre el món i la història des de la perspectiva de Jesús i sembrar esperança, com Ell; proclamar les Benaurances com a camí de felicitat i ensenyar a viure segons aquest esperit; proporcionar consol i perdó en nom de Déu, encoratjar els defallits i estar a prop dels atribolats. Ha d’estimular la reconciliació i l'abandó dels odis, creant espais de justícia i caritat fraterna i impulsant projectes de transformació de les persones i de la societat. Ha de repartir el “Pa del Camí”, que és l'Eucaristia, i anunciar a Jesucrist com a clau, centre i fi de la història humana (GS 10). Una esperança que neix de Crist ressuscitat i eixampla el cor, il·lumina el sentit de la vida i obre a perspectives més enllà de tot horitzó tancat, perquè afirma que la nostra història està oberta a l’eternitat.

Donem novament gràcies al Bon Déu per aquest nou Prevere i encomanem-lo amb tot el cor.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida