La problemàtica sobre el Baptisme dels infants sempre ha estat present en la història de l’Església i alguns tornen a qüestionar-ho ara, atesa la situació d’allunyament de la vida cristiana en la que semblen viure algunes de les famílies que el demanen per als seus fills.

Però l’Església, recolzant-se en les paraules de Jesús (“Si un no reneix de l'aigua i de l'Esperit Sant, no pot entrar en el Regne de Déu”), sempre va afirmar que els infants no havien de ser privats del Baptisme, encara que no es puguin donar compte de la seva importància.

Tanmateix i dit això, cal afegir que és imprescindible que siguin educats en la fe en què són batejats, perquè no quedi infecund el do que Déu els concedeix “en la fe de l'Església”.

Naturalment, la tasca més important en el Baptisme dels infants la tenen els seus PARES: en decidir el Baptisme del fill/a, cal que comptin amb un temps suficient per a preparar-se de manera adequada (espiritual i catequèticament) i que vulguin fer-ho, per tal de poder intervenir en la celebració participant de manera activa i assumint, davant Déu i l'Església, els compromisos que deriven de la seva fe i de la seva missió educativa.

A més hi ha el PADRI/NA, que és com una ampliació de la família dels infants que reben el Baptisme, i que assumeix la gran tasca de col·laborar amb els pares perquè el nen que apadrinen arribi a professar personalment la seva fe algun dia i l’expressi en la realitat de la seva vida. Repetim la pregunta que hem fet altres vegades: ¿Com assegurar això si ell/a mateix no té molt clara la fe i la vida cristiana?

Cal insistir en la importància del padrí o padrina en el sagrament del Baptisme, com una acompanyant qualificat que ha de poder fer costat al neòfit en el seu caminar en la vida com a cristià, en el cas que els seus pares no puguin fer-ho per algun motiu. Per això l’Església demana edat i capacitat per assumir aquesta funció de padrí/na.

Normalment, el Baptisme ha de celebrar-se en la pròpia Església Parroquial, per tal de manifestar més clarament que es viu com a “sagrament de la fe de l'Església i de la incorporació al Poble de Déu”, que es fa present i visible en la Comunitat Parroquial.

Caldrà també recordar a tots els propis membres de la Comunitat Parroquial que acull els neòfits que tenen un paper important en el Baptisme dels infants abans, durant i després de la celebració. Fóra bo trobar fórmules perquè aquesta consciència s’anés escampant i fent-se visible d’alguna manera. Com a Església cal acompanyar aquestes famílies i donar-los suport per tal que puguin fer un camí de resposta coherent a la decisió presa.

És a dir: aquests infants (i les seves famílies) tenen dret a ser acollits, estimats i acompanyats (ajudats) per la Comunitat Cristiana, la qual no tan sols ha d'oferir-los els seus serveis catequétics per al seu creixement posterior, sinó la seva amorosa presència ja des del primer moment. En realitat allò que tots volem és fer les coses el millor possible.

Rebeu la saltació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida