He trobat una reflexió que els joves de “Cristianisme i Justícia” van fer pública a finals de 2012 i he volgut rellegir-la a la llum d'altres reflexions del Papa Francesc cridant-nos a viure el Goig de l'Evangeli (24-11-2013).

Ells deien: No volem ser una generació perduda! Vivim amb dificultat la construcció d'un itinerari vital amb sentit a partir d'una vocació discernida. Sentim la necessitat de trobar vies d'implicació en la recuperació de certs valors i d'una visió humanitzadora del món. És més, constatem que ja s'estan donant iniciatives locals, senzilles, de caràcter col·lectiu i transformador que són anticipacions d'un futur que està per venir. Des d'aquí volem fer una crida a l'esperança, a l'alegria (que hauria de ser tan pròpia dels qui ens diem cristians) i a caminar cap a nous horitzons…

Efectivament, no som una generació perduda: el successor de Pere ens crida a voler compartir la passió per Jesús i pels germans, superant la tristesa individualista dels qui es tanquen en els propis interessos sense deixar espai per als altres. Serà la manera de sentir renéixer l’alegria que ens fa bategar el cor d'entusiasme per fer el bé.

Però cal que cada batejat renovi el trobament personal amb Jesucrist o, almenys, prengui la decisió de deixar-se trobar per Ell, d'intentar-ho cada dia sense parar. La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasiones de plaer, però troba molt difícil engendrar l'alegria. Per això cal beure de debò en la font de l'amor sempre més gran de Déu que se'ns va manifestar en Jesucrist.

La proposta cristiana mai no envelleix encara que travessi èpoques fosques i febleses eclesials. Si els joves de Cristianisme i Justícia ens deien, fa catorze mesos, que la polarització ideològica feia el diàleg cada vegada més difícil i la cerca de consensos una quimera; que la cultura líquida dominant (Bauman) ha tornat asèptic el llenguatge habitual, fent que les paraules ja no cremin perquè allò essencial ha perdut consistència i tot se'ns escapa entre els dits; ara, el bisbe de Roma ens anima a tornar a la font i a recuperar la frescor original de l'Evangeli, per tal que brollin nous camins, mètodes creatius, altres formes d'expressió, signes més eloqüents i paraules carregades de renovat significat per al món actual.

Per això, qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té millor camí que reconèixer l’altre i buscar el seu bé. La vida s'acreix donant-la i es debilita en l'aïllament i la comoditat. Quan l’Església convoca a la tasca evangelitzadora, no fa més que indicar als cristians aquest veritable dinamisme de la realització personal: que la nostra vida s'obté i madura a mesura que hom l’ofereix per donar vida als altres.

Per Pentecosta, l'Esperit fa sortir de si mateixos als Apòstols i els infon la força per anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia i fins i tot a contracorrent. Invoquem-lo avui, ben recolzats en la pregària, sense la qual tota acció corre el risc de quedar-se buida i l'anunci finalment mancat d'ànima.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida