Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/03/2012
Fitxer audio: 

El ressò del silenci contemplatiu

 El silenci dels consagrats de vida contemplativa resulta sempre molt eloqüent per a qui comparteix amb ells uns dies de recés, com ens recordava als preveres de Lleida el proppassat febrer Fra Maties, monjo de Poblet. És un silenci teixit d’amor, de sorpresa, d’agraïment, de confiança. I citava l'abat Cassià Just quan deia que la pau inalterable, el goig, la delicadesa per saber captar la bellesa de les coses –tot i enmig de l'esforç, de la lluita i de les decepcions tan freqüents– només ho pot viure aquell que ha entrat en aquesta atmosfera de silenci.

  Certament, de vegades parlem massa. Tenim por al silenci i tendim més cap a l'exterior, cap a la paraula fàcil i superficial, cap al soroll que ens estalvia pensar i enfrontar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra realitat, fugint de la necessària reflexió i discerniment davant les múltiples experiències de la vida. Som membres d’una societat que està connectada com mai (globalitzada) però en la que no abunda la veritable comunicació que ens ajudi a aprofundir relacions.

 Reprodueixo el que ens deia Fra Maties: “Si sabem romandre amb un silenci admiratiu i contemplatiu... comprendrem que una idea és gestada en el silenci; que el temps de la Salvació comença cada dia; que, com Jesús, necessitem del silenci i de l'oració abans dels moments importants i de les grans decisions (cf. Mt 6,12; 22,39); que l'ésser humà creix, com un arbre, amb la saba de la reflexió, i per a un cristià amb la saba de l'oració; que no hem de tenir por a les tempestes de la primavera i la calor de l'estiu, perquè la nostra vida està en mans de Déu i les nostres arrels beuen de les aigües de Vida per donar fruit al moment oportú (cf Salm 1).

 Aquest DIUMENGE DE LA TRINITAT, ben a prop de la celebració del “CORPUS”, se'ns convida a agrair l’existència de persones consagrades en la vida contemplativa. A casa nostra, a la Caparrella, hi tenim el Monestir del Sagrat Cor amb una comunitat que fa visible la radicalitat evangèlica i la primacia del valors transcendents, que no són patrimoni exclusiu de la vida consagrada però poden ser més clarament encarnats pels qui han fet aquesta opció publica.

 El Concili Vaticà II (Lumen Gentium 46) va assenyalar expressament la vocació d'aquells que, a l'Església, han estat cridats a representar Jesús en contemplació sobre la muntanya, passant les nits o els matins en oració. Ells i elles són una prolongació de la pregària de Jesús al Pare i signe d'aquesta Presència. La seva vida va entreteixint la “soledat habitada” (que mai no és aïllament o inhibició); el silenci que facilita percebre ben vives les experiències doloroses del proïsme i capacita per a dialogar amb la Paraula que “salva”; l'oració, litúrgica i personal; la lectura meditada de la Sagrada Escriptura; el treball, que prolonga la creació de Déu, sosté la comunitat i afavoreix els germans necessitats. Donem gràcies a Déu pel do de la vida contemplativa.

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

 + Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida