Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/16/2012
Fitxer audio: 

El nucli central de la fe cristiana

Com he escrit al Missatge diocesà per al curs 2012-13, la vida personal dels batejats i les nostres iniciatives comunitàries necessiten d’una qualitat espiritual que els doni el veritable valor evangèlic, un suplement d’ànima (Bergson).

El darrer Sínode sobre la transmissió de la fe ha insistit (com ho feia el Concili Vaticà II) en la necessitat de qüestionar-se sobre el nostre ésser i manera de viure i redescobrir el cor de l’evangelització que és l’experiència de la fe cristiana: la trobada amb Jesucrist. És l’esdeveniment que constitueix el nucli central de la fe i cal que les comunitats cristianes trobem les energies i els camins per a tornar a aferrar-nos sòlidament a la presència del Ressuscitat que ens anima des de dins i, així, oferir al món la pròpia experiència de Déu.

Ho hem de repetir moltes vegades: creure serà sempre obrir a Déu en la nostra vida un crèdit il·limitat per a que Ell hi regni sense condicions, sense rebaixes... És allò de l’opció fonamental.

I també és absolutament necessari cuidar la fraternitat eclesial. La comunitat és l’àmbit per excel·lència del testimoniatge de la presència de Jesús entre nosaltres. Ja en 1995, el Concili Provincial Tarraconense veia urgent la revitalització, la vertebració i l’articulació de totes les comunitats cristianes per tal que siguin evangelitzadores i evangelitzades: acollidores, fidels a la missió d’ajudar gent molt diversa a refer la seva experiència de Déu, humils, fraternes i obertes a les altres comunitats.

Tots els seguidors de Jesús necessitem madurar la pròpia fe en un grup eclesial on puguem descobrir que viure en comunió és possible i que aïllar-se és destruir la possibilitat de construir una vida diferent basada en els valors evangèlics.

La comunió eclesial té una dimensió profunda: és comunió amb Déu. Però té igualment una dimensió visible: és comunió de les persones entre elles i s’ha d’expressar en formes d’intercanvi i participació en diferents àmbits eclesials, sempre tenint en compte que és, sobretot, comunió de cors (cfr. Ac 4,32). Tots els qui tenim una certa responsabilitat en qualsevol nivell de les nostres comunitats cal que siguem portadors de l’experiència comunitària de la fe i alhora capaços de promoure-la.

La fe cristiana ens compromet a cada un a convertir-nos en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món. No podem deixar que la sal perdi el gust i la llum romangui oculta. Això demana explícitament testimonis de servei callat i gratuït, que és el que il·lumina més que els grans discursos. Aquest Any de la Fe que hem iniciat l’onze d’octubre proppassat és també una nova oportunitat per intensificar el testimoniatge de la caritat (cfr. Porta Fidei, 14). Si la gent que ens envolta experimenta que és acollida, que pot acudir a nosaltres sempre que ho necessita i ens troba generosament disponibles, aleshores entendran què significa servir.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida