El diumenge és una de les primeres i més originals institucions cristianes pel fet que el Senyor Jesús va ressuscitar i es va manifestar als seus «el primer dia de la setmana», com testifiquen els evangelis. Sabem que el diumenge, dia del Senyor, ha estat des del principi un espai gojós per als cristians i també que el diumenge, i les festes del calendari cristià, forma part del patrimoni cultural d'una fe que s'ha encarnat en els pobles de la nostra geografia europea i arreu del món.
Tanmateix, per a moltes persones, el diumenge és un dia quasi bé justificat només per la necessitat de recuperar energies per a la resta de la setmana, de descansar d’alguns excessos, de canviar de tasca, d'estar amb la família o de dedicar-se als seus “hobbys”.
Caldria que els deixebles de Jesús visquéssim els dies festius d'una manera testimonial, com a espais privilegiats per a expressar la nostra identitat cristiana i, al mateix temps, manifestant la nostra solidaritat en Crist amb tots. El diumenge i les festes cristianes posseeixen valors que són acceptats comunament per la nostra societat pluralista i secularitzada. Han vingut acompanyant l'existència de les persones i dels pobles, adaptant-se al cicle vital de la naturalesa i a l'evolució del conjunt de les distintes tasques que van construint la societat i donen un color particular a la vida. Aquest aspecte de la nostra cultura, originàriament cristià, no sempre és percebut i valorat per influència d’un ambient que sembla voler eliminar del teixit social la referència a Déu i a la transcendència.
Hem de compartir l'alegria de les festes (cfr. Rom 12,15; Lluc 15,6.9) del calendari cristià que jalonen l'any i que tenen també la capacitat de donar una resposta a la recerca d'un significat per a l'oci i el temps lliure que pateix l'home modern. Hem de fer veure que si fem festa no és per entretenir-nos o matar el temps, sinó que poder viure més de gust i passar-s’ho bé és un do de Déu i com una inclusió de l'eternitat en la vida de cada dia. Els dies festius són oportunitats de viure i experimentar l'alegria com una penyora i bestreta de la felicitat plena que només s'aconseguirà més enllà de les fronteres d'aquest món, quan les lluites donaran pas a la pau, els recels i els odis a la reconciliació, el dolor al consol i els esforços dels homes al descans de Déu.
El dia que Joan Baptista, dient “mireu l’anyell de Déu” (Jn 1,36), va assenyalar la presència de Jesús enmig nostre, va obrir al món un camí d’esperança que hem de fer més activa entre tots, vivint amb entusiasme i testimoniant la pròpia fe sense complexes, estimant el món i el temps que ens han tocat i lluitant per millorar-lo.
Intentem participar amb goig d’aquesta presència, de manera especial en l’Eucaristia del DIUMENGE, “EL PRIMER DIA DE LA SETMANA”.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida