Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/15/2012
Fitxer audio: 

Cristians ateus

 Al nostre país hi ha un alt percentatge de persones que es declaren catòlics, tot i que molts d’ells diuen que no són practicants; sense oblidar que l’atmosfera en la que creixen molts dels nostres conciutadans és la indiferència religiosa. Com diu Gaudium et Spes (19) "ni tant sols es plantegen la qüestió de l’existència de Déu, perquè, pel que sembla, no senten cap inquietud religiosa ni perceben el motiu de preocupar-se pel fet religiós". El canvi cultural ha afectat les relaciones amb la natura, amb la societat i amb Déu, i la crisi religiosa consegüent duu a aquesta actitud o fins i tot a l’ateisme, una paraula que cal emprar amb matisos perquè inclou a "aquells que s’imaginen un Déu, al que rebutgen, i que no té res a veure amb el Déu de l’Evangeli" (GS 19-21).

 Però en la història de les primeres comunitats cristianes hi ha un fet significatiu: se’ls acusa de ser "ateus", es a dir, de no creure en Déu. I és que la idea de Déu que tenia molta gent d’aquell temps era molt diferent al Déu que predicaven els cristians i és això el que cal repensar. Realment, ser cristià no és creure de qualsevol manera, sinó creure en el Déu que Jesucrist ens ha revelat, ens ha manifestat. Cal elegir entre les diferents formes de concebre el cristianisme perquè tot depèn de creure o no creure en Jesús i en els valors del que Ell anomena ‘el Regne’. Creure serà sempre obrir-li a Déu en la nostra vida un crèdit il·limitat per a que Ell regni en ella sense condicions, sense rebaixes... És allò de l’opció fonamental.

 Per a un cristià, creure no és simplement admetre que hi ha Déu. És reconèixer Déu en Jesucrist, reconèixer que Déu, en Jesucrist, ha entrat i actua en la nostra història d’una manera definitiva. Que en Jesucrist Déu ha comunicat al món la seva paraula única i definitiva i que, com dirà sant Juan de la Cruz (Subida al Monte Carmelo Libro II, c 22, nº 3-4) "en darnos, como nos dio, a su Hijo -que es una Palabra suya, que no tiene otra-, todo nos lo habló junto y de una vez en esta sola Palabra, y no tiene más que hablar... Dios ha quedado ya como mudo, y no tiene más que hablar, porque lo que hablaba antes en partes a los profetas ya lo ha hablado en él todo, dándonos el todo, que es su Hijo... Por lo cual, el que ahora quisiere preguntar a Dios o querer alguna visión o revelación, no sólo haría una necedad, sino haría agravio a Dios, no poniendo los ojos totalmente en Cristo sin querer otra cosa o novedad".

 Naturalment, acceptar així al Déu de Jesucrist, acceptar i creure en Jesucrist d’aquesta manera, ho capgira tot: "el qui vulgui seguir-me"... renunciï a tenir-se en compte..."Qui vol salvar la seva vida la perd; qui la perd per mi, la salva".

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida