Bon Nadal i amb els peus a terra

Als 50 anys de la convocatòria del Concili Vaticà II, sento la necessitat de demanar al Senyor que ens ajudi a viure un Nadal en sintonia amb els accents fonamentals del nostre Pla Diocesà de Pastoral, assenyalats en el Missatge programàtic “La necessitat de qualitat espiritual”, perquè estem davant l’exigència que prové de l’espiritualitat cristiana que és l’espiritualitat de l’encarnació.

Avui, per a molts, les qüestiones religioses queden separades de les preocupacions immediates de la vida i lluny de les qüestiones socials que ens afecten a tots. En aquesta situació cultural, la Bona Notícia del Nadal ens deixa amb una certa sensació de perplexitat i d’impotència, però la professió de fe no es fa volant en un món ideal, sinó en el cor de la experiència de cada dia i amb els peus a terra: Jesús segueix passant i llegint les nostres inquietuds més profundes per a treure a la llum allò que es cou en el cor humà. Podem estar desviant-nos de la fe de l’Església si els nostres fets no fan veure cap tipus de presència evangèlicament significativa.

Per això, i malgrat el moment tan difícil que estem travessant, penso que segueix essent molt necessari, extremadament necessari, proclamar i celebrar com fa l'Església la nit de Nadal el “gran goig que ho serà per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador que és Crist, el Senyor”(Lc 2, 10-11); “s’ha manifestat la gràcia salvadora de Déu als homes”(Tit 2,11); “el poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum”(Is 9,1). I, tot i que molts “s’alegraran” sense saber perquè, us animo a viure i ajudar a viure aquests dies en ambient “festiu” i tornant a proclamar explícitament, amb paraules i obres, que “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”(Jo 3,16).

És clar que la vinguda de Jesús i la fascinació per la seva persona ens situa en un univers nou que ens hauria de dur a viure amb una certa "anormalitat", a imitació dels primers seguidors. Potser els cristians ens hem "mundanitzat" massa, i allò del “fet diferencial” ha quedat reduït en certs indrets només als assumptes culturals. El Papa Benet XVI ha arribat a parlar de la necessària “des-mundanització”.

Sabem bé que Jesús ha inaugurat un nou tipus de relacions humanes proclamant una llei, dirigida a tots els deixebles presents i futurs, que és un capgirament de les coses: cadascun hi és servidor de tots. Per a Ell és una llei que identifica la seva comunitat. Per ser, per romandre autènticament cristians haurem de verificar avui, ahir i demà, aquesta voluntat i capacitat de servei i do de si mateix fins a l’extrem (Mc 10, 35-45).

Com deia Teresa de Calcuta: «El fruit de la fe és l’amor, el fruit de l’amor és el servei, el fruit del servei és la pau». Pensem-ho ara que ens intercanviem tants bons desitjos de Pau i Felicitat.

MOLT BON NADAL A TOTHOM.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida