Prop de 4.000 persones van acudir el 17 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat Patrona de Catalunya, a venerar la seva imatge a l’altar que hi té dedicat a la Catedral Nova de Lleida. Ho van fer en el dia de la seva recuperada festa post pandèmia i sense cap restricció sanitària.
El temple va obrir les seves portes a les 9 del matí, per celebrar ja la primera Missa a l’altar de la Patrona, presidida pel consiliari Mn. Josep M. Escorihuela, en sufragi dels confrares difunts. Finalitzada la celebració i abans de cantar el Virolai, es procedí a la benedicció del tradicional boix que fou distribuït durant tota la jornada entre els fidels i devots de “La Moreneta” que pujaren a venerar-la en el seu cambril.
Durant el matí el protagonisme el tingueren escolars de diversos centres de Lleida, que com el col·legi Santa Anna van anar a la Catedral a ofrenar flors a la Patrona. També ho feren diverses entitats, com la Penya Barcelonista de Lleida que hi deixà la seva bandera i feu ofrena d’un ram de flors a la que és també la seva Patrona.
Ja a les 11 del matí se celebrà una segona Eucaristia presidida per Mn. Jaume Pedrós. Finalitzada la celebració, a les 12 del migdia i coincident amb l’Hora de l’Àngelus, es feu el cant del Regina Celi i el Virolai; fins i tot les campanes de la Seu Vella se sumaren a la festa amb un repic de campanes. Per la tarda l’afluència de fidels i devots es feu gairebé multitudinària, formant-se en alguns moments una cua de persones que van tenir que esperar per poder accedir fins al cambril de “la Moreneta”.
La Festa de la Patrona de Catalunya va cloure a les 7 de la tarda, amb la celebració d’una Eucaristia solemne presidida pel degà del capítol catedral Mn. Gerard Soler. Ho feu en absència del bisbe de Lleida Salvador Giménez Valls, que es troba a Madrid, on participa a l’Assembla General de la Conferència Episcopal.
En la seva homilia Mn. Gerard va referir-se al 75 aniversari de l’entronització de la Mare de Déu al seu tron de Montserrat: “...units amb els monjos del monestir, demanem al Senyor que ens ha fet conèixer i estimar la nostra Mare, que siguem amb Ella un fogar de fe del nostre poble. Un poble, Catalunya, que ha estat terra de sants..., des de Sant Antoni Maria Claret fins a Santa Teresa Jornet, el beat Francesc Palau, el jove màrtir Francesc Castelló o Mn. Josep Nadal de Belloch, rector de Monzón, que abans d’anar al martiri, músic com era, anà a tocar l’orgue de l’església tot cantant el Virolai, com a bon devot de la Mare de Déu de Montserrat”. Mn. Gerard demanà als fidels no perdre l’entusiasme de la fe i fiar-se del Senyor com ho feu Maria.
En la pregària dels fidels es pregà per Catalunya: “...pels qui tenen la responsabilitat de conduir el nostre poble i els inspiri el desig de comprometre’s pel bé comú” I també per la pau al món, molt especialment per Ucraïna, per a que cessi el conflicte bèl·lic i torni la pau.
Abans de cloure la celebració, el president de la Confraria Josep Estruch donà les gràcies per la solemne festa i alhora anuncià que units amb la resta de les diòcesis de Catalunya, Lleida commemorarà el 75 aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, amb una solemne concelebració eucarística que tindrà lloc el 10 de setembre a la Catedral.
Tot seguit, el concelebrants, la junta de la Confraria i representacions institucionals van anar fins el cambril de “la Moreneta” per cantar el Virolai i pujar a venerar-la, tot respectant les normes sanitàries post pandèmia, que obliguen a no besar ni tocar imatges, solament amb una inclinació de cap. La jornada va cloure amb un Rosari d’espelmes protagonitzat per Vigílies amb Maria.
El president de la Confraria Josep Estruch, ha valorat molt positivament la resposta dels lleidatans: “Després de dos anys de restriccions per la pandèmia, ha estat una festa de la Patrona recuperada amb molta participació i solemnitat i n’estem molt satisfets. Fins i tot les 2.500 estampes que havíem editat per donar als fidels al baixar del cambril dedicades al 75 aniversari de l’entronització de la seva imatge, van esgotar-se a mitja tarda”. Jordi Curcó