[25-02-25] LA CAPELLA SIXTINA

ELS MUSEUS VATICANS

Molt a prop de la Basílica de Sant Pere es troben i s'han de visitar durant l’Any Sant els incomparables Museus Vaticans amb les famoses Estances de Rafael, la Capella Sixtina de Miquel Àngel, els policroms Apartaments Borja de Pinturicchio, o bé la rica Pinacoteca Vaticana, amb la bellíssima Transfiguració de Rafael, o l'inacabat Sant Jeroni de Leonardo da Vinci. Són, sense cap mena de dubte, veritables joies del patrimoni artístic universal.

L'EXTRAORDINÀRIA CAPELLA SIXTINA

Però el més important d’aquesta part del Vaticà, i el que cap pelegrí que visiti Roma no s’hauria de perdre és la Capella Sixtina. No sols és una gran obra d’art. És també una obra divina. Ara bé, encara que en aquesta esplèndida capella n’hi ha pintures extraordinàries (a les parets, per exemple, trobem frescos espectaculars de Botticelli, Perugino, Rosselli, Ghirlandaio, Signorelli o Pinturicchio realitzats el 1482; o l'espectacular “Judici Final” de la paret central, obra de Miquel Àngel entre 1537 i 1541), el més significatiu es troba a la volta, és a dir, al sostre, obra també del “diví” Miquel Àngel, iniciada el 1508 i conclosa el 1512. És una de les obres cabdals de la història de l’art universal.

DÉU I MIQUEL ÀNGEL. MIQUEL ÀNGEL I DÉU

És possible que ningú no es trobi mai, en una sola obra d'art, davant d'un triple col·loqui visual tan viu i profund com el que s'observa al centre de la volta d'aquesta famosíssima Capella Sixtina (es diu així perquè la seva construcció la va encarregar el papa Sixt IV, della Rovere, el 1471). Les pintures les va encomanar el seu nebot, papa Juli II, també de la família della Rovere. Observem, a continuació, com enraonen en aquesta gran obra Déu Pare i l’artista Miquel Àngel.

EL DIÀLEG ENTRE L’ARTISTA I DÉU

L'esmentat col·loqui visual es produeix, sobretot, a la portentosa escena central de la “Creació del primer home, Adam”. Aquí, en aquest incomparable santuari de la teologia del cos humà, la temperatura creadora és altíssima, grandiosa i insuperable. Es donen cita tres elements bàsics: primer, comptem amb un extraordinari artista (Miquel Àngel, anomenat el Diví), segon, veiem el fet en si mateix, creatiu, de l'art, del primer home (creat per Déu, sí, però aquí ajuda’t d’un gran artista), i tercer, hi veiem com un home-artista, creat a imatge i semblança de Déu és capaç de representar (de “crear”) a la mateixa divinitat (Déu Pare), una capacitat exclusivament humana que també és bella i creadora per antonomàsia. És a dir, Miquel Àngel pot “crear” perquè és un fill de Déu, i per això va fer un miracle artístic i va ser capaç de representar la mà ingràvida i esmorteïda del primer home, juntament amb la mà viva i generadora de vida de Déu Pare. Una cruïlla de mans espectacular i irrepetible.

EL MIRACLE DE LES DUES MANS: UNA DIVINA, L’ALTRA HUMANA

Es tracta d’un incomparable prodigi plàstic (i teològic). Especialment, això s'observa, com estem dient, en la definició extraordinària de la mà d'Adam, en principi de fang, completament inerta, morta, sense vida, però que serà poderosament vivificada pel fecund buf d’un Déu que és Pare. Així és l'home a prop de la mà de Déu; així actua Déu amb l'home fet de fang. I, sobretot, així ho va veure, ho va crear i ho va representar Miquel Ángel Buonarroti. Quin gran regal per als ulls de tota la humanitat! Quina gran descoberta! En el fons, Miquel Àngel és un regal de Déu a la humanitat.

EL MIRACLE DE LA VIDA

Així, doncs, i segons aquest triple col·loqui visual que suscita la Capella Sixtina, comprovem, nosaltres, els homes i les dones del segle XXI, que tenim vida. Una vida plena i veritable; una vida perdurable que no mor mai. Ara bé, només serà així, “plena” i “veritable” si estem a l'empara de la “vigorosa mà de Déu”, si romanem a l'ombra protectora d'una divinitat que Miquel Àngel ens ha revelat com a bella, benigna i protectora; si convivim amb la tendresa interminable d'un Déu que abans que res i per damunt de tot és Pare.

EL MIRACLE DE MICHELANGELO BUONARROTI

Aquest prodigi plàstic és superior a la resta de les escenes de la Capella Sixtina. És el punt àlgid d'aquest gran testament pictòric que Miquel Àngel, amb un esclat de saviesa i generositat impagable, ens ha llegat als humans de tots els temps. De fet, hauria d'estar permès estirar-se a terra, al centre de la Capella Sixtina, obrir els ulls de bat a bat, i meditar en silenci tot el que passa en aquest superb espectacle humà, diví i estètic.

Una incomparable obra mestra de l'art universal; un veritable miracle pictòric: l'home, creat per un artista, Miquel Àngel, en principi de fang, es fa carn i cobra vida per la fecunda participació i intervenció divina. Grandiós! Com llegim a la Bíblia: "Llavors Déu digué: Ara fem l'home. Serà semblant a nosaltres, i tindrà poder sobre els peixos, les aus, els animals domèstics i els feréstecs..." (Gènesi 1, 26).

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

Foto: Miquel Àngel, Capella Sixtina, detall de la creació del home, pintura al fresc, 1508-1512.