[18-02-25] EL BALCÓ DE LES BENEDICCIONS SOLEMNES

EL BALCÓ DEL PAPA

¿Què vol dir això del “Balcó del Papa”? Doncs es tracta d’un balcó construït el 1610 per l’arquitecte Carlo Maderno, que es troba al bell mig de la façana de la Basílica de Sant Pere. Fou inaugurat com a tal el 13 de maig de 1611, dia de l’Ascensió del Senyor. Des d'aquest balcó central o “Balcó de les Benediccions” el papa imparteix cada any (per Nadal i Pasqua; i també el dia en què és elegit un nou papa, després del famós comunicat de l'Habemus Papam), la solemne benedicció Urbi et Orbi (estesa a la ciutat de Roma –Urbi– i al món sencer –Orbi–), com a signe d'aquesta benedicció universal, pacífica i fecunda, que el Sant Pare (el papa), en nom del Déu cristià de l'amor fratern i de la pau veritable, estén a tota la cristiandat i al món sencer.

BENEDICCIONS QUE ENVIGOREIXEN L’ESPERANÇA DELS CRISTIANS I LA DE TOTS ELS HOMES I DONES DE BONA VOLUNTAT

En cadascuna de les seves benediccions el Sant Pare no ens “regala” un simple i fugisser símbol (o una amistosa salutació), sinó la mateixa presència, “real”, d’un Déu que és Pare i que vol el nostre bé. Un Déu eternament misericordiós i que sempre, sempre “juga a favor nostre”. A més, sovint el papa ens adreça la seva benedicció acompanyada d'una generosa "Indulgència Plenària", que, com succeeix en aquest Any Sant 2025, es concedeix no només com una mena de remissió i alliberament extraordinaris de totes les infidelitats, limitacions i faltes comeses pels cristians de tot el món, sinó, també, com una vigorosa injecció de fe, optimisme i confiança que el papa estén a tots els homes i dones de bona voluntat d’arreu del món. Aquesta sobreabundància de gràcia és possible mercès a la redempció del gènere humà, obtinguda per Jesucrist, I això és així a desgrat de tants pecats, misèries i debilitats humanes.

BENEDICCIONS EN FAVOR DEL BÉ UNIVERSAL I DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN MÓN MILLOR, MÉS HUMÀ

Aquesta solemne benedicció del papa evidencia que sempre és i serà possible la construcció d'un món cada cop millor, més just, més pacífic i més fratern. Aquesta és la voluntat d’un Déu bo que vol –i pot– un món més just, més pacífic i més fratern. Com diu el Youcat, “Déu és bo al cent per cent i no pot crear res de dolent”. “Déu ha creat bé el món, si bé encara no és complet; amb tot, el món camina cap a la seva definitiva perfecció” (núm. 51). Més encara, i sense deixar el Youcat, fa de molt bon escoltar que “Déu ens convida a col·laborar a l’acabament de la creació” (núm. 50). Quin honor: poder col·laborar, cadascú de nosaltres, cercant amb humilitat la nostra santedat personal, a l’acabament, perfecte, de la creació. O, com comenta Sant Tomàs d’Aquino, “Déu permet el mal només per deixar-ne sorgir una cosa millor”.

L’ESPERANÇA “NO DEFRAUDA”. SÍ, TENIM MOLTS MOTIUS PER ESTAR CONTENTS I MOLT AGRAÏTS

És bo de recordar aquestes injeccions d’optimisme. Un optimisme real. Això mateix ens ho verifica l’esplèndid alt relleu escultòric que està a sota del “Balcó de les Benediccions” i que representa el moment en què Sant Pere rep l’autoritat per redreçar tots aquells aspectes que no porten una orientació adequada, és a dir, quan “Sant Pere rep les claus del cel”, obra del bon escultor milanès Ambrogio Buonvicino entre 1612 i 1614. Sí, Sant Pere i els 266 papes fins al papa Francesc que al llarg dels segles han estat al capdavant de l’Església, han tingut i tenen el poder, sense cap mena d’arrogància, de millorar el món. Tots els papes saben, com Sant Pere, que “tot allò que lligaran a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligaran a la terra quedarà deslligat al cel” (Mt 16,19). I ni tan sols el poder de la mort podrà mai amb el poder del Bé conreat per l’Església. ¿Com pot ser això? Doncs perquè les portes del reialme de la mort són infinitament inferiors al Bé i a l’Amor conquerits –per sempre més– per Jesucrist. Ell mateix va dir-li a Sant Pere: “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar” (Mt 16,18).

EL REMAT SUPERIOR DEL “BALCÓ DE LES BENEDICCIONS”

I per damunt del “Balcó de les Benediccions” hi ha un formós timpà triangular al vèrtex superior del qual hi veiem l’escut papal de Pau V, Borghese, i un fris imponent amb una inscripció que ens recorda quan fou construïda la façana de la Basílica de Sant Pere:

IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAVLVS V BVRGHESIVS ROMANVS PONT. MAX. AN. MDCXII PONT VII (en honor del Príncep dels Apòstols, Pau V Borghese Romà Pontífex Màxim any 1612 any setè del seu pontificat).

EL REMAT DE TOTA LA FAÇANA AMB LA PRESÈNCIA SALVÍFICA DE JESUCRIST I LA DEL SEU PRIMER COL·LEGI APOSTÒLIC

Finalment, una mica més amunt trobem la garantia al complet d’aquesta realitat salvífica que estem esmentant, amb la representació d’escultures en pedra, a dalt de la façana, damunt de la balustrada, de Jesucrist en peus i situat al bell mig, Sant Joan Baptista a la seva dreta i els dotze apòstols. Aquests són els veritables i definitius garants. Hi veiem, d’esquerra a dreta: Sant Judes Tadeu, Sant Mateu (tots dos flaquejant un rellotge dissenyat per l’orfebre Giuseppe Valadier entre 1786 i 1790, amb uns àngels a cada costat de l’esfera, coronada per l’escut vaticà que consta d’una tiara papal i les claus de Sant Pere), Sant Felip, Sant Tomàs, Sant Jaume el Major, Sant Joan Baptista, Jesucrist Salvador, Sant Andreu, Sant Joan Evangelista, Sant Jaume el Menor, Sant Bartomeu, Sant Simó i Sant Maties, que substitueix a Judes Iscariot; els dos últims, Simó i Maties, flanquejant el rellotge de la dreta, també de l’esmentat Valadier. Cada escultura està feta en pedra de travertí i fa quasi sis metres d’alçada; totes foren realitzades per Ambrogio Buonvicino entre 1612 i 1614. Els rellotges i les seves maquinàries els van fer Filippo Carlini, Antonio Castellini, Andrea Bergondi, Giuseppe Angelini i Francesco Antonio Franzoni. Com ja s’ha dit, tota la façana, és obra de Carlo Maderno entre 1607 i 1614; fou restaurada arran del Jubileu de l’any 2000.

NO TENIM POR DE RES PERQUÈ SABEM DE QUI ENS HEM FIAT (2 Tim 1,12)

En el fons, el conjunt de la Basílica de Sant Pere ens recorda amb convicció, dia a dia, sigui o no un Any Sant, que malgrat les incomptables fragilitats dels cristians i, per tant, del gènere humà, malgrat tantes i tantes limitacions, com acabem de comentar, res ni ningú no serà capaç d'aturar l'avenç imparable d'aquesta nova civilització de l'amor, instituïda per Jesús de Natzaret i, curiosament, edificada sobre la fràgil pedra d'una pobra criatura humana: Cefas (Sant Pere; el primer papa de l’Església). Costa una mica d'entendre-ho, però així ho va proclamar fa dos mil anys aquell humil fuster (Jesús de Natzaret), el fill de Déu, i que, ara com ara, es va complint: “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església [la nova civilització de l'amor i de l'enteniment cordial i fratern] i el poder de la mort [i del mal, del pecat, de l'error i de la limitació humana] mai no la podrà vèncer” (Bona Nova o evangeli de Sant Mateu 16, 18).

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

Foto: Balcó del Papa. El papa Francesc saluda els fidels des del seu balcó.