Estimats diocesans:

Els dies de Setmana Santa -Passió, Mort i Resurrecció de Jesús- tenen un significat especial per les comunitats cristianes que durant un temps han preparat els actes litúrgics, les devocions i han organitzat les processons als carrers. Això també es nota en la vida de la nostra societat que es prepara per a unes vacances curtes, uns viatges més o menys llargs i, és clar, per participar en les celebracions religioses. Tots, d'alguna manera, se submergeixen en aquest àmbit singular de característiques sagrades. Fins i tot, fugint de les aglomeracions, a molta gent agrada l'ambient i el perfum dels carrers i de les processons. Per aquest motiu torno a desitjar a tothom que  posi en la pràctica diària la fidelitat i la coherència de les seves conviccions i, per descomptat, de la seva fe. No és gens estrany, això, i coincideixo amb moltes altres persones quan afirmen que la religiositat ha de començar des de l'interior de l'ésser humà, encara que l'extern és complementari i, alhora,  necessari.

Els dies previs a aquestes celebracions les seus de les diferents germandats i confraries s'omplen de confrares enllestint els detalls dels passos, dels recorreguts i endreçant els propis vestits. Són, sobretot, laics perquè, com sabeu, hi ha els altres dos sectors, els clergues i els membres de la Vida Consagrada, que completen el conjunt del poble cristià. Lògicament, el laïcat és molt més nombrós a l'Església, i on es nota més és, principalment, en la composició del món confrare. Hi ha un consiliari, però també desenes de socis que opinen i decideixen, perquè prèviament s’organitzen i es comprometen per complir tan bé com sigui possible les seves finalitats. En aquests moments l'Església, i el papa Francesc amb la seva iniciativa sinodal, insisteixen en la responsabilitat baptismal de tothom i busquen un major protagonisme del laïcat en els diferents àmbits de la vida i missió eclesials. És essencial que els tres sectors aprofundeixin i acompleixin la seva funció al servei del Poble de Déu, ja que es complementen, s'ajuden i, amb la gràcia de l'Esperit Sant, construeixen una comunitat més autèntica i creïble, més evangèlica i més oberta al servei de tothom, més corresponsable i amb decisions compartides que ens comprometen a tots.

Les associacions de fidels, com les nostres famílies, en saben molt, de convivència, i l’experimenten a cada moment en la distribució de funcions al seu interior, que es funden en l'amor, en el respecte mutu i en la llibertat individual. Seguint aquest esperit, tots els seus membres treballen a favor dels altres i del conjunt de tal manera que tots se senten partícips de l'activitat ordinària. Segurament la millor imatge de la col·laboració i del servei entre diverses persones és la família. La mateixa Església també la podem considerar com la gran família dels fills de Déu. En aquest sentit, les parròquies i totes les comunitats han entrat en la participació sinodal i estan treballant en petits grups responent els qüestionaris que ens proporciona la Secretaria del Sínode. És una tasca lenta, però consistent. Cal saber escoltar, però alhora estem obligats a opinar i a donar la nostra versió dels fets; a obeir amb docilitat i a organitzar amb afecte; a comptar, en definitiva, amb tothom, aprofitant les qualitats i facultats de cadascú al servei del bé comú.

Els Consells Diocesans de la nostra comunitat han elaborat un pla d'actuació per a tots els membres i, durant aquests mesos, responen unes qüestions per enviar-les als serveis de la Conferència Episcopal, que redactarà  un document perquè el Sínode del pròxim mes d'octubre sigui estudiat i debatut en presència del Papa. Us agrairia a totes les Germandats i Confraries que acollíssiu com a mètode de treball les indicacions sinodals.

Amb la meva benedicció i afecte.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.