Informació patrimonial:

 

L'església de l'Assumpció, del Pont de Suert és l'edifici més singular de l'Alta Ribagorça, resultat de la combinació de noves estructures arquitectòniques amb una simbologia i estètica neoromànica. Fou inaugurada l'any 1955, projectada per Eduardo Torroja Miret amb la col·laboració de l'arquitecte José Rodríguez Mijares, i finançada per l'empresa hidroelèctrica ENHER.

 

  • L'església vella:

​L'antiga església parroquial del Pont de Suert, situada al costat del riu Noguera Ribagorçana, està dedicada a l'Assumpció de Maria. Edifici barroc, dels segles XVII i XVIII, bastit sobre una primitiva església romànica. El temple té planta de creu llatina amb tres naus i creuer. La nau central està dividida en quatre trams amb voltes de llunetes, l'última de les quals està sobre el cor. Les naus laterals són més baixes que la central, i a sobre s'hi desenvolupa una tribuna.

 

Abans d'arribar al presbiteri, presidit per un retaule barroc, hi ha una cúpula amb llanterna. Presideix l'altar major el retaule de Sant Sebastià, de l'any 1730, amb les imatges principals afegides després del 1936.

 

Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008

 

Costums i tradicions:

Sant Antoni 17 de gener
 
Sant Antoni ha estat un sant eminentment popular, i la seva devoció molt arrelada a Catalunya. El record dels més vells diu que antigament, la vigília del dia de sant Antoni, es feia una foguera anunciant la diada de l'endemà. Quan aquesta foguera s'apagava entraven en joc els joves, els quals, passant pel poble, feien gatzara.
El dia de Antoni ningú no sortia a treballar, i pels animals era un dia de festa.
 
Festa major
 
El Pont de Suert celebra dues festes majors animades i aglutinadores. La primera se celebra el primer dissabte d'agost, aquesta festa atreu tots els pobles de la rodalia i, també molts estiuejants que es troben per aquesta contrada. La segona se celebra amb motiu de la Mare de Déu de setembre, la festa eclesial de la qual és el dia 8, i que esdevé molt lluïda.
 
Setmana Santa
 
Una de les creences era que les flors que les dones duien per a guarnir el monument, després es morien. Creien que era degut al fet que les plantes, després d'haver adornat Jesús en el monument, ja no volien servir per a les persones.
També era tradició que mentre Crist era present al monument es canviessin els pernils de lloc, ja que d'aquesta manera es conservaven més i no s'hi posava cucs. Tampoc no es podia fer el llit ni escombrar en aquestes hores en què Jesús era a la reserva, car si s'escombrava sortirien formigues dintre la casa o escombrant s'escamparia la Sang de Jesús. Mentre no tocaven les campanes (de Dijous Sant a Dissabte), la gent no cantava ni xiulava, no feia sorolls. Era un recolliment total en senyal de dol.
 
Nadal
 
Aquesta data, tant a Pont com arreu, ha estat sempre plena de tradició i poesia. Qui no recorda la «Tronca de Nadal», amb la tradició que això comportava després del sopar de la nit de Nadal tot passant la vetllada a la vora del foc sagrat de la llar, esperant l'hora d'acudir a la missa del gall. Però la cosa va anar canviant i aquesta cerimònia es passà després al matí de Nadal. Més tard a moltes cases es deixà de fer cagar la «tronca», a d'altres es conservà, però aquell caliu vora la llar de foc... ha desaparegut.
Una altra cerimònia típica era veure tot el poble (amb els pastors llavors que n'hi havia) acudir a la missa del gall. Aquesta missa era la més animada i concorreguda de l'any. Grans i xics, tots hi anaven. Els pastors abillats amb la indumentària típica del seu ofici, això sí, la roba més nova que tenien. Algun pastor duia un xai, potser d'aquí aquella dita famosa que deia: Per Nadal el bon pastor, va adorar amb el moltó. Així mateix, mentre durava l'adoració a la imatge del Nen Jesús a la missa del gall, dues nenes vestides d'àngels feien companyia al Nen Jesús a l'altar.
L'endemà amb el dinar familiar: «Per Nadal cada ovella al seu corral». Si hi aplegava tota la família.
 
Sant Sebastià
 
De les tradicions a parlar, la que més arrelada està, la que més trascendència té dins de l'àmbit de la població és: la tradició i la confraria de sant Sebastià. Una confraria que ja ha passat dels quatre-cents anys de la seva existència.

 

Contacte
Telèfon: 
973 690 012
Notícies d'actualitat a la parròquia.
Adreça: 

Pl. Mercadal, 1; 25520. EL PONT DE SUERT (Lleida)

 


Adscripció
Arxiprestat: 
Segrià-la Noguera-la Ribagorça
Equip pastoral
Rector
Rendón Ramírez, Jofred Antonio
Barriada i Població
El Pont de Suert
Diversos
Habitants: 
2.302
Horari de Misses
Hora: 
19:00
20:00
12:00
Dies: 
Feiners.
Vigilies i dissabte
Diumenges i festius.
Idioma: 
Català.
Català.
Català.