Estimats diocesans:

Admiro els columnistes que escriuen cada dia als diaris i a les xarxes socials perquè sempre expressen idees o intuïcions que ens ajuden a reflexionar. Aquest no és el meu cas ja que,com que escric cada setmana, no m'és fàcil trobar temes d'interès per a tothom. Em consola, però, veure que hi ha assumptes tractats i informacions fetes per altres instàncies de l'Església universal i, per tant,tothom pot completar la seva opinió i elaborar un judici més precís. Avui no us proposo diferents textos sobre un mateix tema, sinó que reprodueixo el meu comentari del fullet que es distribueix a totes les parròquies amb motiu de l'ESGLÉSIA DIOCESANA-DIADA DE GERMANOR. Ho faig per al FULL dominical i per a la premsa local que amablement el publica cada diumenge. Hi diu:

“Quan les paraules tenen diferents significats, acostumem a acudir al diccionari per poder triar aquella accepció que s'acomoda millor a allò que pretenem afirmar. Altres vegades acudim a famosos pensadors perquè ens il·lustrin sobre un aspecte concret de la nostra intenció. Gairebé sempre recorrem també a un text bíblic per descriure una situació i per implicar la nostra vida d’acord amb la fe que professem.

Al Diccionario de la lengua espanyola (RAE) el terme orgull s'equipara a arrogància. Al de sinònims apareixen:  supèrbia, envaniment, altivesa, arrogància, vanitat, presumpció… En el camp dels pensadors també tenim una àmplia gamma per definir orgull i el seu adjectiu orgullós. Molts d'ells fan referència a les accepcions dels diccionaris que engrandeixen a la persona ratllant l'enaltiment del propi jo. És un àmbit d'estricte desenvolupament egoista i d’oblit de l'accepció que la vincula amb la solidaritat.

Recorrent a sant Pau podem llegir: “Doncs el motiu del nostre orgull és el testimoni de la nostra consciència... ella ens assegura que procedim... amb la sinceritat i l'honradesa de Déu [...]  espero que entengueu completament que som nosaltres el vostre motiu d'orgull, igual que vosaltres del nostre” (2Cor 1, 12 ss.)

Amb aquestes paraules tenim resumida la intenció i l'expressió escrita de tot cristià que se sent a gust amb la seva fe perquè dona sentit a la seva vida i percep que proporciona felicitat a milions de persones que lliuren la seva vida al servei dels altres. La comparació es dona entre membres de la comunitat que competeixen en generositat i eviten mirar-se només a sí mateixos. Que s'alegren de l'autenticitat dels altres i prometen la superació dels egoismes per sentir orgull de les conseqüències de la pròpia fe, que es tradueix en la caritat sense límits i per sempre.

No tinc cap mena de dubte que la immensa majoria de catòlics estan contents i orgullosos de la fe que professen. Crist n’és el centre, i motiva que les relacions humanes s'embolcallin amb la felicitat del qui dona en caritat i del qui es dona en permanent servei. Un any més sol·licitem de tots els qui desenvolupeu l’obligació de batejats, l'augment de la responsabilitat de les vostres obres perquè la comunitat eclesial pugui oferir al món fruits de bones obres perquè qualsevol se senti feliç amb l'atenció i el servei que la nostra activitat repercuteix en els altres. No hi ha major glòria ni orgull més gran que la lloança a Déu i la dedicació al proïsme. Això és el que fa l'Església cada any passant comptes, presentant les seves obres que beneficien a tothom i demanant la justa col·laboració perquè mai s’aturi aquest admirable servei a tota la societat”.

Amb el meu afecte i benedicció,

+Salvador Giménez, Bisbe de Lleida.