Per Jordi Curcó,

Historiador i periodista

A primera hora de la tarda del passat 27 de gener, vaig agafar el meu cotxe per anar a la Llar Sanat Teresa Jornet deles Germanetes dels Ancians Desemparats d’Aitona. Ho faig sovint, per visitar la meva mare Pilar que amb els seus 94 anys, és una més dels ancians residents atesos amb tota la tendresa i estimació per les germanetes i tot el personal de la casa.

Per arribar fins la residència, cal recórrer gairebé de cap a cap tot el vial que travessa aquesta emblemàtica població del Baix Segre, anomenatcuriosament Avinguda 27 de gener. L’original nom,vol fer referència i memòria de la data en la qual fou canonitzada la filla d’Aitona Santa Teresa Jornet Ibars, del’any 1974 pel papa Pau VI.

Aquest passat divendres també era 27 de gener i la residència de les germanetes estava de festa grossa pel 150 aniversari de la fundació de la congregació. La commemoració volia fer memòria d’un altre 27 de gener i aquest de 1873, quan el canonge de la catedral d’Osca Saturnino López Novoa, juntament amb la lleidatana Teresa Jornet, funden plegats a Barbastre la Congregació, prenen l’hàbit les primeres 11 germanetes que la trien a ella com a superiora de la primera comunitat.

A l’entrar a la residència ja vaig percebre l’ambient de festa a la casa. La capella, guarnida de flors com corresponia a la solemnitat de la jornada, estava gairebé plena de residents i gent del poble. Mentre es feia l’hora de començar la Missa, la mare Carmen l’actual superiora anava rebent a tothom a la porta amb la seva bonhomia que la caracteritza, mentre els cantaires de la Coral de Soses preparaven les seves veus per solemnitzar la celebració i cal dir que ho van fer força bé.

L’Eucaristia fou certament solemne,  presidida pel bisbe Salvador qui en la seva homilia enaltí la Santa i la seva obra: “Cal donar gràcies a Déu per aquesta filla d’Aitona que predicà, no solament de paraula, si no també d’obra lliurant-se totalment als demés”. El prelat lleidatà agraí l’entrega de les germanetes en el servei als ancians, seguint el carisma de la congregació i l’exemple de la seva mare fundadora.

Arribat el moment de l’Ofertori de la Missa, entre totes elles cridà l’atenció l’ofrena d’una safata d’on sobresortien22 banderetes: “...que representen els països on les germanetes estem presents i per primera desdel passat 8 de desembre alscincs continents, després de la nova fundacióa Papau Nova Guinea”, explicà des de l’ambóla benvolgudaSor Maria Jesús, la germaneta més veterana d’Aitona. Aquelles banderetes parlaven per sí soles i donava el missatge de quel’obra d’aquesta santa nascuda a Aitona el 9 (també de gener) de 1843, fa 185 anys, havent arribat fins a Oceania és ja d’abast mundial. Trobarem un lleidatana més extraordinària i universal que aquesta?

Finalitzada la celebració, l’alcaldessa d’Aitona Rosa Pujol reblà el clau amb les seves emotives paraules d’agraïment dirigides a les germanetes, dient: “ ...per Aitona durant aquets 150 anys han passat 180 germanetes i 3.184 padrins per la residència. I com la nostra Santa, seguiu igual d’actives, entregades i compromeses que el primer dia, amb els ideals de la vostra fundadora. Sense la fe, la tendresa, la fortalesa i la capacitat d’estimar de totes les dones que han passat per aquesta admirable congregació, no hauria estat possible acomplir aquest repte. És una veritable sort tenir-vos a vosaltres en aquest poble. Aitona us estima i us necessita....el món us necessita”.

Quan escoltava les paraules agraïdes de l’alcaldessa, vaig recordar una “punxa” que l’amic Josep Ramon Correal va escriure en la portada del diari “La Mañana” del 26 d’agost de 1997, en el dia de la festa de la Santa i amb ocasió del Centenari de la seva mort, que a mi m’agradà molti que he reproduït en alguna altra ocasió. Ho torno a fer, amb el seu permís o sense. Deia en Correal aleshores: “...Teresa de Jesús Jornet i Ibars dedicà la vida a arreplegar els vells que no tenien on caure morts. La seva llavor és avui estesa arreu el món. Ara, els governs es trenquen el cap fent números de Seguretat Social i els bancs i mútues s’empesquen plans de pensions, però ningú no cau en el més important que hem de menester a la velledat; amor. Gràcies Treseta, guapa!”.

Acabada la celebració, vaig acompanyar la meva mare fins la sala d’esbar-jo on les padrinescomparteixen la jornada. Tot xerrant amb elles,van explicar-me que al matí havien anat a la Sala d’actes de la residència a veure l’actuació del pallasso més jove de Catalunya “Tortelini”, fill també d’Aitona: “Ens ho ha fet passar molt bé i hem rigut molt!!!”. El pallasso més jove de Catalunya, portant l’alegria i la felicitat als més grans i ancians; quina bonica lliçó!!!.

Com deia en Correal en la seva “Punxa”, el que hem de menester a la velledat és amor. Les germanetes de Santa Teresa Jornet fa 150 anys que l’exerceixen a dojo arreu del món, també a Aitona. I com els hi digué l’alcaldessa aitonenca: Us necessitem i us estimem. Gràcies germanetes, guapes!!!