Davant el comunicat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, publicat ahir amb el títol "L'església, una institució lliure i oberta" referit al litigi sobre unes obres d'art en disputa des de la segregació de part del territori de la diòcesi de Lleida (el format per les parròquies de la província d'Osca), sembla lògic que aquesta ofereixi també els següents aclariments a fi d'equilibrar les dimensions divergents del problema.

1.- El tema referit en aquest comunicat està situat ara en l'àmbit jurídic, sense menyscapte del cultural i històric; no es tracta, com fa el text, d'entrar en valoracions sobre persones i intencions (escàndol, despropòsit, humiliació, ultratge...) o en impressions que puguin causar malestar en algunes persones, (sorpresa, pesar, desconcertat, dolgut, molt cremada...). No fa al cas tampoc la sospita o l'acusació personal per a provocar una resposta. Ningú és botxí de ningú, menys en el nostre cas de diòcesis veïnes que comparteixen persones i finalitats comunes. A més, el llenguatge i els sentiments d'uns i d'uns altres han de partir sempre dels textos evangèlics.

2.- Creiem que no es pot oblidar que l'esmentat litigi té dues parts. La primera es va desenvolupar en l'àmbit eclesiàstic i es va tancar amb indicacions expresses a la diòcesi de Lleida per part de les autoritats i tribunals de l'Església perquè les peces en qüestió fossin retornades a les seves parròquies d'origen, fet acceptat explícitament pels tres últims bisbes i, per descomptat, per l'actual. Per motius ja sabuts i explicats en diferents instàncies eclesials, no va ser possible satisfer els requeriments. La segona és la que s'està desenvolupant en els tribunals civils, davant els quals la diòcesi de Barbastre-Montsó ha denunciat al bisbat de Lleida. Aquesta és una fase que, des del punt de vista legal, no ha acabat el seu recorregut sinó que es troba encara obert i amb possibilitat de presentar els corresponents recursos.

3.- La diòcesi de Lleida, amb el seu bisbe al capdavant, comparteix el goig de sentir i viure com indica la diòcesi de Barbastre-Montsó en el seu comunicat, en una Església sempre lliure i oberta. Per això mai ha manifestat cap mena de reticència davant el fet que aquell bisbat hagi exercit la llibertat de recórrer als tribunals civils i, amb seguretat, el mateix reconeixerà idèntica llibertat a aquesta diòcesi per exposar raonadament els seus arguments davant el jutge que els requereixi. És més, el bisbe de Lleida afirma que mai ha rebut coaccions ni pressions de cap autoritat; s'ha respectat la seva llibertat fundada en la seva responsabilitat pastoral fins i tot lamentant les acusacions abocades per alguns mitjans de comunicació contra la seva persona i el seu ministeri.

4.- Aquesta diòcesi comparteix la convicció, expressada sempre en les diferents informacions del bisbat de Barbastre-Montsó, del respecte a la llei i als procediments legals que ella mateixa articula. Per això no resulta estrany que qui és acusat davant un tribunal, com ho ha estat el bisbat de Lleida, vulgui i pugui acollir-se al que la llei té previst. En conseqüència no dubtem que se'l reconeixerà i respectarà el dret que l'empara a defensar-se davant els tribunals a través dels recursos que ofereix a qualsevol ciutadà el nostre ordenament legal.

5.- La justícia ha parlat en primera instància però, com tothom sap, pot parlar de nou en altres instàncies.

6.- En els desacords hi ha sofriment per totes dues parts. Aquesta diòcesi no pretén causar més dolor a ningú, només presentar els seus arguments i defensar, segons el seu criteri, les propies raons.

Lleida, 12 de novembre de 2020.