Algunes persones es lamenten de l’ús constant de les grans paraules en les nostres converses i de l’oblit de les petites atencions ordinàries que ens hauríem de fer els uns als altres. Fa uns anys es deia exercir la bona educació per aconseguir un bon estat d’ànim en els altres. Hi ha gent amb una bona dosi d’elegància quan diu les coses, quan les escriu i quan es relaciona la qual cosa fa la vida més agradable a seus semblants.

És molt important tractar els grans temes que ens aclaparem o ens gratifiquen. Fonamental, diria, perquè les seves conseqüències repercuteixen en l’àmbit social en el qual estem immersos. Molt més en la societat globalitzada que compartim en l’actualitat. La guerra i la pau, les desigualtats socials, la pobresa i la riquesa, els mitjans de producció, la llibertat i les tiranies, la cultura i les xarxes socials i molts assumptes més que ens envaeixen i no podem prescindir del comentari o de la petició de solucions que millorin la vida de tothom. Però al mateix temps demanem no desatendre la cortesia en el comportament diari. Perquè el tracte respectuós, delicat i cordial amb l’altre incorpora elements d’estima i proximitat tan necessaris en aquest moment. Desterrem l’insult, la provocació, las insídies o calumnies, les desqualificacions personals que enverinen les relacions socials i sembren el descontentament general.

Us proposo a la vostra consideració unes salutacions de sant Pau que va escriure en les seves cartes que són una manifestació de l’amor de Déu i un model d’alegria, d’optimisme, de cordialitat. Se pot ampliar a paraules o a gestos actuals. Ara només acudim a escrits. Vegeu uns exemples:

Als cristians de Roma: “A tots els estimats de Déu que viuen a Roma… gracia i la pau de part de Déu…i de Jesucrist, el Senyor”.

Als cristians de Corint: “…us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare…”

Als cristians de Filips: “Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres”.

Als cristians de Colosses: “Gràcia i pau… Així portareu una vida digna del Senyor…fructificareu en tota mena d’obres bones… i farà que sigueu sempre pacients i constants…”

Als cristians de Tessalònica: “Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres… contínuament recordem davant de Déu la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en el nostre Senyor Jesucrist”.

“A Timoteu, veritable fill en la fe: gràcia, misericòrdia i pau de part de Déu Pare i de Jesucrist…”.

És cert que sant Pau no acostumava fer adulacions fàcils. Sabia recriminar quan observava moments de divisió, enfrontaments en les comunitats. O lamentava que no es complís l’ajuda mútua o veia la despreocupació pels altres o la falta d’igualtat en el tracte o en la riquesa. Proposava el creixement personal en l’exigència del mandat del Senyor. Però les seves paraules i les seves actituds manifestaven amabilitat, respecte, estima per a tots els que es convertien a Jesucrist. Volia que preguessin i que posessin els seus dons al servei de la societat en la qual vivien per mostrar la felicitat de seguir al Senyor Jesús.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.