Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 04/05/2020

Torno avui a tractar un tema del que us vaig donar una primera informació el passat 19 de gener amb motiu de la publicació de Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final d’aquesta vida. La Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida n’és l’autora. A la nostra diòcesi hem intentat donar-li una gran difusió amb la finalitat d’informar a tothom de la postura de l’Església davant del final de la vida i orientar als catòlics recordant-los els principis bàsics de la nostra fe i de la nostra moral.

 

  En aquell primer comentari intentava fer un resum del contingut del document i convidava a tothom a llegir-lo i a estudiar-lo. En aquest moment i després de les diferents informacions que van apareixent sobre l’anomenada llei de l’eutanàsia que el govern espanyol ha començat a tramitar, considero convenient donar la meva opinió arrel dels comentaris de diversa índole que es produeixen en els mitjans de comunicació social i en les nostres tertúlies ordinàries.

 

  Fa poques setmanes vaig llegir un article a la premsa diària que em va sorprendre moltíssim. El seu autor comentava, i el cito de memòria, la contradicció que s’establia entre les persones i grups que en l’actualitat defensaven la vida i es posicionaven contra l’eutanàsia i el suïcidi assistit i fa uns anys encoratjaven la guerra d’Iraq que tantes morts havia provocat en aquell país i en tot l’Orient Mitjà. Tractava de desqualificar i fer callar als qui manifestaven una opinió contrària a aquest projecte de llei.

 

  Unes breus consideracions a aquest article. És una mica forçat, o ridícul diria jo, barrejar dues realitats tan diferents com la guerra i una llei en temps de pau que provoca la mort, sobretot quan es concreta en un sol episodi. És l’única guerra que hi ha hagut en els últims cent anys? No s’han produït altres conflictes per interessos, ideologies o ànsies de domini? La mateixa argumentació es pot utilitzar a la inversa, Per què els qui clamaven en aquell moment per la vida i per la pau, ara sol·liciten per llei la destrucció personal i la mort? Si de coherència parlem… Penseu en l’elevada quantitat de guerres, petites o grans, locals o internacionals que, encara avui, s’estan produint. Els catòlics preguem sempre per la pau i dediquem un dia especial, l’1 de gener, a demanar i treballar per la pau a tot el món.

 

  La nostra postura i el nostre treball per la pau i per la vida, per a sempre i per a tothom, ens faculta per aixecar la veu contra aquesta proposta governamental. Hem de recordar que no és una qüestió només religiosa la que ara es posa sobre la taula, afecta a tota persona i a tota la societat. És una qüestió social en la qual els catòlics, l’Església, poden manifestar la seva opinió amb total llibertat sense que se’ns vulgui inhabilitar pel nostre passat, per les nostres conviccions o per la pretesa imposició que volem aconseguir per a tothom. Els qui presumeixen i pregonen llibertat no poden fer callar a un significatiu grup socialment implantat.

 

  La nostra fe marca els límits de les opinions: som creats per Déu, que és l’autor de la vida, ens acompanya al llarg del nostre recorregut en aquesta terra i determina el seu final. Nosaltres defensem la vida des de la concepció fins a la mort natural. No acceptem l’homicidi, el suïcidi assistit o l’eutanàsia. Lluitem contra el sofriment i exigim la cura, l’estima, la protecció i l’acompanyament dels malalts. Esperem, abans que res, una legislació sobre les cures pal·liatives que tanta falta ens fan a tots.

 

              +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.