Benvolguts diocesans,

En les visites que faig a parròquies o col·legis intento contestar a totes les preguntes que em fan. Tant les que es refereixen al món en general com a les de la nostra societat. També ho faig quan m’interroguen sobre assumptes de l’Església. De totes maneres hi ha qüestions sobre les quals em resulta més complicat escriure tot i que alguns de vosaltres em recordeu els meus oblits sobre el tema que us proposo i que encara no he donat la meva opinió en el FULL DOMINICAL.

Segurament l’assumpte més impactant és el dels abusos de tota mena que unes persones cometen contra d’altres. Més en concret els casos d’abusos sexuals que diàriament ens colpegen des dels mitjans de comunicació social. No perquè són notícia sinó per ser una cruel realitat. I molt més quan es refereixen a membres de l’Església perquè escandalitzen a tothom i produeixen tristesa i desànim entre els seguidors de Jesucrist.

En els últims mesos hi ha hagut massa notícies sobre abusos i encobriments dins de la nostra Església. Sobretot quan es parla de menors o persones vulnerables que són víctimes d’alguns responsables de la nostra comunitat eclesial. Es un escàndol majúscul pel que suposa de gravíssim pecat i de delicte tipificat en l’ordenament jurídic. La llei de Déu i les lleis humanes obliguen a respectar la dignitat i la intimitat de l’altre, a no trencar mai la seva integritat, a no cometre actes que degradin a l’ésser humà, a denunciar les activitats delictives, a no romandre en un silenci còmplice, a buscar la felicitat del que camina al nostre costat i a educar als adolescents i joves en els sabers i volers que els projectin a construir un món més digne en justícia i llibertat per a tots.  

Aquestes frases no es poden convertir només en desitjos més o menys assolibles o en retòrica buida que impedeix la transparència original que ens demana el Senyor constantment. És una obligació de tot cristià treballar amb molt esforç per la coherència entre la nostra fe i la nostra vida. Encara és una major exigència dels pastors de l’Església que acompanyem i orientem el ramat de l’únic i bon Pastor que és Jesucrist. Per això la nostra responsabilitat és molt major i la primera obligació es l’atenció, l’acompanyament i la protecció de les víctimes.

És cert que durant els últims anys les denuncies sobre abusos s’han centrat amb molta força en persones i institucions de l’Església Catòlica. Essent el tema més general i que sacseja a tots els estaments de la societat, no podem tancar els ulls a la realitat imaginant que són campanyes degudament orquestrades per provocar el silenci de la mateixa Església davant d’altres terribles injustícies del nostre món. Tot això ha de servir per acceptar la nostra realitat de pecat, la debilitat de les nostres relacions, la llunyania del compliment de les normes morals i la purificació de les persones i comunitats que volem ser autèntics testimonis de Jesucrist.

A més a més de las notícies hi ha hagut pronunciaments, decisions i normes des de distintes instàncies eclesials; peticions de perdó; comissions creades per investigar i acompanyar tant en diòcesis com en conferències. Em sembla molt oportú informar a tota la comunitat de l’últim document del papa Francesc Vos estis lux mundi, sobre aquest espinós tema el proper diumenge.

Amb la meva benedicció i afecte,

                                                                                    +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.