|08-03-24| El dijous 7 de març unes 200 persones s'han aplegat amb l'Acte de Celebració del 30è Aniversari d'Arrels Sant Ignasi. L'acte ha tingut lloc a la Sala de Cambra de l'Auditori Enric Granados i l’eix central ha estat la commemoració d'aquests 30 anys d’activitat.

 

La celebració ha comptat amb la participació d'Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la UAB, i propulsor de la Proposició de Llei de Mesures Transitòries i Urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. I també de Bea Fernández, advocada i responsable de l'equip Jurídic d'Arrels Barcelona, i propulsora de la mateixa proposició de llei. També s'ha comptat amb actuacions musicals per amenitzar les intervencions per part del duet Ambdós.

 

A més, com a fet destacable, s'ha inaugurat l'exposició 'Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em segueix', aquesta sorgeix d'una iniciativa dels artistes de la fotografia Núria Roselló i Alfonso de Castro. L'exposició es basa en fotografies analògiques de persones vinculades amb la fundació, a la vegada que es comparteixen testimonis del sensellarisme. D'aquesta manera, l'objectiu és donar visibilitat a algunes de les situacions de vulnerabilitat en què es troben les persones que atén i acompanya Arrels Sant Ignasi.

 
L'acte forma part de les diferents iniciatives que ha engegat Arrels Sant Ignasi per commemorar aquests 30 anys dedicats a les persones de la ciutat de Lleida. En aquest sentit, el diari Segre ha cedit un espai del seu periòdic en paper a la fundació, on també es dona les gràcies a les empreses que hi col·laboren. A més a més, l'empresa Moventis, responsable de la gestió d'autobusos de la ciutat, també s'ha solidaritzat amb Arrels Sant Ignasi pel seu aniversari, cedint-los un espai per anunciar-se en la Línia 6 d'autobusos.
 
 
Durant l'acte, ha estat molt present la gratitud a les persones que fan possible que la fundació executi la seva tasca. Però a la vegada, s'ha posat en relleu, la problemàtica que suposa que l'entitat cada vegada doni servei a persones en vulnerabilitat. I és per això, que l'entitat se sent agraïda de la solidaritat existent, però alhora cal que aquesta creixi per anar configurant una societat més acollidora i inclusiva.