Organisme del qual depèn
Equip Pastoral
Contacte
Telèfon: 
973 268 628
Adreça postal: 

C/ Bisbe, 1 25002 Lleida

Horari: 

De dilluns a divendres de 10h a 13h

ARXIU DIOCESÀ DE LLEIDA (ADLL)

1.-Història Institucional

Encara que no tenim notícies certes de l’existència de bisbes a Lleida abans del segle V, és indubtable, però, que l’Església de Lleida estava ja organitzada a les darreries de l’imperi romà.

La diòcesi és sufragània de l’arquebisbat de Tarragona.

Durant la dominació sarraïna s’extingí el Bisbat, però, així i tot, es constata la presència de comunitats cristianes organitzades, amb cúria permanent i tribunal per jutjar litigis entre cristians.

Amb la recuperació de la ciutat de Lleida de mans dels sarraïns de l’any 1149, el bisbe de Roda Guillem Pere de Ravidats hi restablí el culte, hi traslladà la seu episcopal i consagrà com a Catedral l’antiga mesquita major.

L’esplendor del Bisbat feu que l’any 1155 s’hi reunís ja un concili provincial i que el 1193 el bisbe Gombau de Camporrells decidís la construcció d’una nova catedral, que fou iniciada el 1203 i consagrada el 1278.

Fem un salt en la història i anem cap a la Guerra de Successió quan el Bisbat perdé la Catedral que fou convertida en caserna; a la vegada el palau episcopal fou enderrocat, fet que provocà que el 1707 es traslladés la seu del Bisbat.

El 1761 i després d’haver fracassat en tots els intents de recuperar la Seu Vella, s’inicià la construcció d’una nova Catedral, consagrada l’any 1781.

El segle XIX i els seus conflictes afectaren la Diòcesis amb enfrontaments entre el poder civil i l’eclesiàstic; però el redreçament de la religiositat es consolidà a mitjans i al darrer terç del segle XIX amb les actuacions i fundacions de Santa Teresa Jornet, el beat Francesc Palau i la Venerable Esperança González.

Ja al segle XX el Bisbat patí la persecució religiosa del 1936, amb els incendis  de la catedral, el palau episcopal i gairebé tots els temples de la Diòcesi i l’afusellament de més del 50% del seu clergat amb el bisbe Huix al capdavant.

El 1955 el Bisbat restà sensiblement reduït per un decret de Pius XII que passà a Saragossa les parròquies de Mequinença i de Faió, disset més a Barbastre, i els arxiprestats del Berbegal a Osca, d'Artesa de Segre a Urgell i de la Manresana a Solsona. Lleida incorporà Maials, Aren, Peralta de la Sal i Sarroqueta.

El 17 de setembre de 1995, per decret de la Congregació per als Bisbes, es segregà tota la zona aragonesa del Bisbat, segregació que es completà el 15 de juny de 1998. La zona va ésser agregada al bisbat de Barbastre- Montsó.

La diòcesi de Lleida ocupa una superfície de 2.977’10 km2. Confina amb la diòcesis de Barbastro- Monzon, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Zaragoza.

 

2.-Història Arxivística

L’Arxiu Diocesà de Lleida tenia material documental, almenys, des de l’any 1149, en què la ciutat de Lleida fou alliberada del poder dels sarraïns. A partir d’aquest moment el bisbe de Roda d’Isàvena, Guillem Pere, traslladà de nou la seu a Lleida.

Durant la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1701 -1713), el Palau Episcopal de Lleida, seu i custòdia de l’Arxiu Diocesà, fou enderrocat per a fer-hi un troç de muralla. Com a conseqüència d’aquest fet la documentació es va perdre, cremar i/o extraviar. El material que actualment es conserva és posterior. Amb tot, els bisbes Francesc d’Olaso i Hipenza (1714- 1735) i Gregori Galindo (1736- 1756) varen fixar la seva residència a Montsó. La documentació del primer va desaparèixer, mentre que la generada pel bisbe Galindo, tot i adquirir un edifici a Lleida, és escassa.

Un altre moment important de pèrdua de documentació per part d’aquest Bisbat, fou durant la Guerra Civil espanyola de 1936.

Des de fa uns anys l’Arxiu Diocesà no només fa de custòdia dels documents episcopals, sinó que també fa la tasca de dipositari dels llibres parroquials de les parròquies que han volgut dipositar-los

Guarda documentació generada pels bisbes, la cúria i arxius parroquials a partir de 1707; l’anterior es va perdre en la Guerra de Successió

 

3.-Contingut i forma d'ingrés

L’Arxiu Diocesà de Lleida vol ser un reflex de l’entitat a la qual pertany. Podem dir que des del segle XVIII conserva quasi la totalitat de documentació rebuda i originada en aquesta entitat.

La documentació que conté l’Arxiu Diocesà és la que genera la mateixa entitat i els diversos organismes i entitats que configuren el mapa organitzatiu del Bisbat.

El ingrés de la documentació es realitza mitjançant transferències de les oficines, delegacions i parròquies, així com les donacions i dipòsits de documents tant de les mateixes entitats com de particulars.

 

4.-Volum i Suport

 Suport paper

 Unitat d’instal·lació en metres lineals:  728 m.l

Altres suports

Pergamins

Plànols

Fotografies

Altres suports: plaques de vidre,  materials sigil·logràfics.

 

5.-Organització

Fons i sèries documentals:

1.-Correspondència de secretaria del Bisbat

2.- Expedients d’ordenació sacerdotal

3.- Expedients matrimonials

4.- Expedients de dispenses matrimonials

5.- Expedients de mort presumpta

6.- Duplicats de partides sagramentals

7.- Llibres de Visita pastoral

8.- Expedients de partides sagramentals

9.- Butlletí Oficial del Bisbat

10.- De diverses institucions d’Església

11.- Documentació moderna després del Vaticà II

12.- Fons fotogràfic Manuel Herrera i Ges

13.- Fons Bonaventura Pelegrí

14.- Altres fons personals

15.- Diversos

 

6.-Instruments de descripció

Inventari del fons episcopal.

Índex d’expedients

Llistat dels llibres sacramentals de les parròquies.

 

7.-Documentació relacionada

La documentació que tenim nosaltres es complementa amb les Visites Pastorals, els llibres parroquials i altres documents què hi ha a l’Arxiu Capitular de Lleida.