El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

El Papa demana la intercessió dels màrtirs per a ser bons cristians

Uns 900 lleidatans han participat en la cerimònia de beatificació dels 522 Màrtirs del Segle XX, que ha tingut a Tarragona, 95 dels quals formen part de la Diòcesi de Lleida o estan vinculats a ella. Onze autocars, que han sortit de diferents parròquies de la ciutat, a més a més dels de Bell-lloc d’Urgell, les Borges -Blanques, Juneda i de Montsó, adscrita a la Diòcesi de Lleida quan van patir el martiri els sacerdots Josep Nadal i José Jordán, així com nombrosos cotxes particulars, també s’han desplaçat fins al Complex Educatiu tarragoní on s’han celebrat els actes religiosos. (Podeu veure el vídeo de tota la cerimònia aquí).

En total hi han assistit unes 25.000 persones, entre les que es trobava el president de la Generalitat, Artur Mas; el president del Congrés, Jesús Posada, i els ministres de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardón i Jorge Fernández Díaz. A més a més del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, es podien descobrir altres cares lleidatanes en les fileres de cadires reservades a les autoritats. El diputat del PP, José Ignacio Llorens; la regidora de Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida, Maria Rosa Ball; el director territorial de Governació, Jordi Curcó, i el delegat del Govern, Ramon Farré, que ho feia no només pel càrrec sinó per ser familiar directe d’una de les víctimes de la repressió que va morir al costat del bisbe Huix el 5 d’agost de 1936 al cementiri de Lleida.

El vídeo-missatge del papa Francesc ha obert la cerimònia concelebrada per 8 cardenals, 97 arquebisbes i bisbes –tots els de les diòcesis catalanes-, uns 1.400 sacerdots i presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato.

El missatge del Sant Pare no ha estat exempt de contingut. “Sempre hem de morir una mica per sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra mandra, de les nostres tristors, i obrir-nos als altres, especialment als que més necessiten”. I ha seguit implorant la intercessió dels màrtirs per ser cristians. “Cristians amb obres i no de paraules, per no ser cristians mediocres, cristians envernissats de cristianisme, però sense substància. Ells no estaven envernissats, eren cristians fins al final”. I ha acabat demanant la seva ajuda, “per mantenir ferma la fe, malgrat hagi dificultats, i així ser adob d’esperança i artífexs de germanor i solidaritat”.

Abans de celebrar-se l’eucaristia s’ha descobert una gran pancarta amb el rostre de tots els màrtirs que anaven a ser beatificats, acompanyant el logotip que ha identificat aquesta magna celebració, on s’hi han instruït 33 causes per aglutinar el mig miler de nous beats. Cinc d’aquestes causes són les que corresponen a la Diòcesi de Lleida (bisbe Salvi Huix Miralpeix, “curetas de Monzón”, 68 germans maristes, 19 pares mercedaris i cinc carmelites descalços).

El bisbe de Lleida, Joan Piris; el coordinador de les causes de la beatificació de la Diòcesi, Mn. Joan Ramon Ezquerra, i el rector de la parròquia del Romeral de Montsó, José Luis Pueyo, van rebre de mans del cardenal Amato una còpia de la carta del Sant Pare en la qual s’inscriuen en el catàleg dels beats els 522 màrtirs.

Posteriorment, el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants va llegir la seva homilia, on va resaltar que aquests no eren màrtirs caiguts a la guerra civil, sinó “víctimes d’una radical persecució religiosa, que es plantejava l’extermini programat de l’Església.

Aquests germans i germanes nostres no eren combatents, no tenien armes, no es trobaven al front de guerra, no recolzaven cap partit, no eren provocadors. Eren homes i dones pacífics. Foren maltractats per odi a la fe, només per ser catòlics, per ser sacerdots, per ser seminaristes, per ser religiosos, per ser religioses, per creure en Déu, perquè tenien a Jesús com a únic tresor, més estimat que la mateixa vida. No odiaven ningú, estimaven a tots i feien el bé a tothom. El seu apostolat era la catequesi a les parròquies, l’ensenyament a les escoles, la cura dels malalts, la caritat als pobres, l’assistència las ancians i marginats. A l’atrocitat dels seus perseguidors no van respondre amb la rebel·lió ni amb les armes, sinó amb la mansuetud dels forts”.

En acabar la cerimònia, el bisbe Joan ha dit al final que aquesta ha estat un reconeixement d’unes persones que han sigut fidels a la seva vocació i a la crida de vida cristiana, que els ha dut a ser coherents fins al final, renunciant a salvar-se abans que trencar el seu compromís amb el Senyor. “No eren representant de cap bàndol. Eren persones dedicades als altres. Els “curetes de Monzón’ eren tan joves que no havien tingut temps de tenir ideologia. I el bisbe Huix ja savem de les seves obres i de com es va presentar voluntari a la presó i com va estar acompanyant els altres detinguts fins al darrer moment. I el que és molt important en la instrucció de les causes del martiri. Tots van morir perdonant”.

Per la seva part, mossèn Joan Ramon Ezquerra, coordinador de les causes de beatificació de Lleida, també ha viscut intensament la cerimònia. “Ha estat una alegria molt gran poder participar i compartir amb els familiars dels ‘curetes de Monzón’ aquest final tan bonic i que tant havien desitjat. Igual que amb el cas del bisbe Huix. Quan vaig entrar al Seminari només feia deu anys dels fets i llavors ja desitjàvem que podés ser un sant del cel, un beat reconegut per l’Església. Avui realment ha estat com aconseguir una fita. Ara el que cal és imitar-los”, ha dit en reconèixer que era un dia joiós.

L’Església de Lleida celebrará el proper diumenge, a les cinc de la tarda, a la Catedral Nova, una eucaristia d’acció de gràcies per la beatificació dels Màrtirs, que serà presidida pel bisbe Joan.

(Podeu veure i descarregar-vos.les també aquí un àlbum de fotos de la cerimònia de beatificació).

Galeria imatges: