Càritas aposta per potenciar la creació d’empreses de treball de reinserció en comptes de la política de subvencions i demana un canvi d’orientació a l’Administració, segons han manifestat els tres directors de l’acció caritativa de l’Església a les comarques de Lleida, durant la presentació de la memòria d’activitats del darrer exercici.

El bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, ha acompanyat a Josep Casanova, director de Càritas diocesana d’Urgell; Josep Vidal, de CD de Solsona, i de Ramon Baró, responsable a la diòcesi de Lleida, a la roda de premsa on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi d’orientació per part de les administracions, alhora de lluitar contra la pobresa reinserint en el mercat laboral a treballadors en atur de llarga durada.

“Cal orientar polítiques d’ocupació de dubtosa eficiència i ajudar iniciatives d’economia social”, ha dit Casanova, el qual ha recordat que a Catalunya només hi ha unes seixanta empreses de reinserció laboral, de les quals set estan ubicades a Lleida i d’aquestes, quatre estan vinculades a Càritas.

El director de CD de l'Urgell, Josep Casanova, té clar que molta gent que es troba a l'atur, no tornarà mai al mercat laboral ordinari. “Les previsions del Govern són crear un milió de llocs de treball, però encara en quedaran més de quatre a l’atur”, ha dit. Davant d'aquesta situació, demana que tots els ens implicats (empreses, entitats i administracions) apostin per crear llocs de treball protegits en comptes d'invertir els diners en subsidis de rendes mínimes. "És molt més dignificant i humà donar feina i sou a una persona que no pas donar-li un subsidi", ha assegurat.

Casanova afegeix que "per fer-ho, caldria reorientar certes polítiques d'ocupació de dubtosa eficiència a ajudes a iniciatives d'economia social" i en posa un exemple. Si l'administració dedica els 600 euros que destina a pagar el subsidi a una persona a invertir-los en una empresa d'inserció, a més d'ajudar a aquesta empresa a crear llocs de treball, la persona contractada pagarà impostos i seguretat social, la qual cosa suposarà un ingrés per l'administració.

Pel director de Càritas de Lleida, Ramon Baró, aquest canvi en les polítiques socials, no només té beneficis econòmics quant a aprofitament d'impostos sinó també beneficis personals. "Hi ha persones a qui ajudàvem en el pagament del lloguer o dels aliments. Reconvertint aquesta inversió en facilitar-los un treball protegit, a banda que el cost és similar, des del punt de vista personal no té res a veure, perquè aquella persona se sent útil, té perspectives, vol millorar i aprendre nous oficis", explica Baró.

El director de Càritas a Lleida ha reconegut que actualment les empreses de reinserció bàsicament se centren en el sector serveis, però també ha anunciat una nova línia de treball que apunta en un futur cap el sector agroalimentari.

Baró també ha apuntat en la necessitat d’iniciar un debat amb els responsables dels Bancs dels Aliments, per reflexionar sobre l’eficiència d’aquest servei social, que pren moltes hores i acapara molt personal, però que probablement no és tan profitosa com popularment pot creure’s, donat el malbaratament que hi ha dels productes. El responsable lleidatà de Càritas apuntava que el 50% dels aliments es malbaraten, segons la FAO.

En aquest sentit, Josep Vidal, de Càritas de Solsona, ha esmentat la iniciativa de la Diputació de Barcelona de crear una targeta solidària, que es lliura a aquelles persones necessitades, perquè sota un control, puguin accedir a les botigues i adquirir els aliments necessaris per una alimentació equilibrada, evitant les cues de la vergonya en el repartiment dels aliments.

El bisbe Joan ha clos l’acte recordant que aquest pròxim diumenge l’Església celebrava la Diada de la Caritat, amb un intent de conscienciar els ciutadans el sentit de la festa, més enllà de la popularitat de les catifes ornamentals amb què s’ornamenten els carrers durant el Corpus Christi.

Càritas Diocesana de Lleida, Solsona i Urgell han atès en el darrer any 15.743 persones o famílies. En total, compten amb 74 punts d'atenció en el territori, on col·laboren1.562 voluntaris. En polítiques d'acció social han invertit 2,2 milions d'euros i en polítiques d'ocupació 1,9 milions. Unes dades similars a les de l'any passat, que en alguns aspectes resulten insuficients per a atendre totes les necessitats.