Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dc., 12/13/2017

"Prop de vosaltres" és el lema que vaig escollir al principi de la meva arribada a la diòcesi per agrupar els comentaris o glosses de cada diumenge. He de confessar que em vaig deixar ajudar per algun col·laborador, que em va oferir altres possibilitats d'elecció. Però, em va captivar aquesta expressió de “Prop de vosaltres”, perquè en certa manera resumeix el sentir de la meva vida i del meu ministeri, i també el desig de fer realitat el que expressa.

Més d'una vegada he estat temptat d’explicar l'elecció d'aquest lema. I, per pudor o per temor a futurs incompliments, he desistit de fer-ho. Potser, també, per desconèixer les persones que, al principi, tenia al voltant i  rebien de manera cordial un desconegut pastor de la seva diòcesi. No volia pecar d'excessiva ingenuïtat ni d'un pretès mestratge o exemplaritat en el tracte. Ara mateix, després de dos anys d'exercici en aquesta responsabilitat eclesial i amb la mirada posada en tants rostres, després de tantes converses privades, d’homilies o intervencions públiques, de presència en actes de festes religioses i populars, m'atreveixo a manifestar els meus sentiments de proximitat envers tots vosaltres. Amb aquest breu comentari, vull exigir-me humilitat i sinceritat.

Tot ésser humà té necessitat o li agrada tenir a prop persones que tinguin cura d’ell, l’eduquin o l'acompanyin. Passa, com és natural, en la infància i en l'adolescència. Però també, en nivells diferents, en la maduresa de la vida, bé perquè s'han perdut les forces o perquè una malaltia ha inhabilitat part de l'organisme o, simplement, perquè els anys no perdonen...

I no em refereixo només a les atencions corporals. En determinats moments de la nostra existència necessitem algú que tingui cura de nosaltres. Parlo de persones adultes i en la seva plenitud de facultats. Dono un pas més, parlo de persones amb una profunda convicció d’ajuda al pròxim, de cristians que, per seguir el mandat de Jesucrist, fan de la caritat el seu fonamental estendard...  I l'últim pas, parlo de ministres, de servidors del Poble de Déu que volen viure amb coherència cristiana i predicar amb alegria la proximitat del Senyor cap a totes les persones del món.

Aquesta proximitat és la que, per la meva responsabilitat pastoral, em sento obligat a posar en pràctica en tots els moments de la meva vida. Vull reproduir l'actitud de Jesús cap als altres. Tinc en els evangelis massa mostres de la seva proximitat física, de la seva comprensió cap a l'altre en les seves múltiples circumstàncies, de la seva acceptació global del pròxim, de la seva oferta de perdó, de la seva misericòrdia vers els més necessitats de ser escoltats i atesos.

Desitjo ser a prop vostre, per conèixer les vostres habilitats, interessos i preocupacions diàries. També, per a comprendre millor les vostres idees i projectes vitals, i així poder participar dels vostres millors sentiments d'ajuda mútua. Per reconèixer les vostres limitacions i caigudes, i també per advertir i eradicar els arguments que a vegades ens construïm per separar o enfrontar persones i comunitats. Per aprendre dels vostres modals, de les vostres emocions i de les vostres actituds. En definitiva, per intercanviar sentiments i oferir amb lleialtat els meus, que voldrien ser sempre els de Crist.

Desitjo ser a prop dels sacerdots, col·laboradors del ministeri episcopal, dels membres de la Vida Consagrada, per participar dels seus carismes, i també de tots els laics, per animar la seva vida compromesa amb l'Església i el món en què viuen.                                                                             

 

+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida