Nat a Tolva el 29 de desembre de 1909, cursà amb brillantor els estudis eclesiàstics al Seminari de Lleida, i els completà després a la Universitat Gregoriana de Roma, on es graduà en Sagrada Teologia.
Tornat a Lleida, fou ordenat sacerdot el 1933 i tot seguit nomenat professor del Seminari, tasca que compaginava amb la de Consiliari dels joves d’Acció Catòlica que començaren a caminar amb ell. Tingué una gran influència en la formació del clergat jove i de la joventut del període.
Resident al Seminari, el dia 21 de juliol de 1936 fou detingut per un grup de milicians que el conduïren a la presó. Restà clos fins la tràgica nit del 19 al 20 d’agost en què fou tret amb altres 71 clergues, portat al cementiri de Lleida i afusellat.
Durant la seva reclusió destacà per la fortalesa en la fe i acceptació del martiri. D’ell s’escrigué que “se despidió de sus compañeros con un “hasta el cielo” y una discreta sonrisa, demostración de la santa alegria de que estaba llena su alma”. Tenia 26 anys.