Era el passat 5 de març, a primera hora del matí, havent celebrat l’Eucaristia, com cada dia, a la Capella de la Comunitat de les Missioneres Auxiliars de l’Església, fent via cap a casa, quan el seu pas, a estones insegur, s’aturà en sec i caigué a terra, a la vorera. Una jugada esquerpa del cor li havia pres la vida d’ací a la terra però n’hi donava una altra de millor, per sempre, en el cel. No va necessitar acabar la quaresma per arribar a la plenitud de la Pasqua.
Així moria Mossèn Jaume Rubió i Rubió, com un pobre, com algú ha dit. Els pobres eren els seus preferits, no per menys era el Delegat Diocesà de Càritas, vetllador de la caritat des de la promoció de la justícia i de la pau, defensor dels drets humans. Intolerant amb la injustícia però sempre obert al diàleg amb qui fos, perquè el seu pensament d’inspiració cristiana així li demanava, i el feia respectuós de la dignitat humana que correspon a cada persona i que té la seva màxima expressió en l’exercici de la pròpia llibertat, que porta al diàleg de tu a tu amb Déu.
Capellà bo, ficat en les coses del món, enamorat de l’Evangeli, estimava l’Església a la qual ha servit 44 anys de capellà complint diversos ministeris, amb fidelitat i generositat. L’inici del seu ministeri fou al Bisbat d’Urgell començant de vicari a la parròquia de la Pobla de Segur, després rector de Bescaran i Estamariu, i anys següents de Montclar, la Doncell i Mafet, professor i superior del Seminari vingué a Lleida amb els seminaristes d’Urgell fent una experiència de seminari interdiocesà. A Lleida en el camp de l’ensenyament -professor i director de l’IES Escola del Treball, Lleida-, en la pastoral parroquial -adscrit a la parròquia de Sant Josep obrer, Magraners, Lleida, durant 26 anys, i Rector de la parròquia de Sant Andreu, Lleida. -del 2001 fins a morir-, en l’àmbit dels moviments especialitzats sobre tot de caire obrer i de compromís social -JOC i ACO-, consiliari. Estudiós de la doctrina social de l’Església, ha estat un del promotors de la implantació a la diòcesi de Lleida, de la Comissió Justícia i Pau.
Nascut a Vallfogona de Balaguer, Bisbat d’Urgell, el 17 de desembre de 1932, batejat l’1 de gener de1933, ordenat prevere a la Seu d’Urgell el 26 de juny de 1958, llicenciat en Filologia catalana, s’incardina a la diòcesi de Lleida, el 26 de novembre de 1986.
La missa exequial fou celebrada a la Catedral de Lleida, el dia 6 de març de 2002 a les 10 del matí, presidint la concelebració Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí, Bisbe de Lleida, concelebrant 90 capellans. En representació del Bisbat d’Urgell hi havia Mn, Josep M. Mauri i Prior, delegat de Càritas-Urgell, i Director de Càritas de Catalunya. Amb una assistència massiva de fidels i amics de Mn. Jaume.
Hores després a les 12 del mateix dia, a Vallfogona de Balaguer, poble nadiu de Mn. Jaume Rubió, on van ser inhumades les despulles, es va celebrar una missa que presidí Mn. Ramon Sarries i Ribalta, Vicari general de pastoral del Bisbat d’Urgell, bisbat d’origen de Mn. Jaume, concelebrant 60 capellans, havent-hi una nodrida representació de Lleida, encapçalada per Mn. Joan Ramon Ezquerra, Vicari general del Bisbat de Lleida.
Mn. Jaume Rubió i Rubió, prevere, Bona Pasqua!. Gràcies.