Fill de Lluís Ventura Uriz i de Joana Labayru, nebot del bisbe de Pamplona, Joaquim Xavier i Lasaga. Va néixer a Olite (Navarra) el 8-VII-1799, on l’endemà mateix fou batejat. 

 Al Seminari de Pamplona realitzà els estudis de filosofia i de teologia i a la universitat d’Osca els de dret canònic.

 L’any 1833, prèvia oposició, fou canonge de Tarassona. Per no acceptar un vicari capitular, ell i 6 canonges més, van ser tancats a la presó militar de Jaca. No va tornar a Tarassona fins que es va normalitzar, canònicament, la situació, uns 10 anys després.

 El 2.VII.1849 fou nomenat bisbe de Lleida. El 20.V.1850 preconitzat per Pius IXè i el 29-IX-1850 consagrat bisbe a la parròquia d’Olite, on havia estat batejat. El 12-X-1850 prengué possessió de Lleida mitjançant un procurador. On hi va fer l’entrada solemne el 25-X-1850.

 Aplicà el concordat de 1851 i esmerçà el seu treball a configurar el nou mapa apostòlic de la diòcesi. Deu anys més tard el 18-X-1861 fou traslladat a la seu de Pamplona.

 Es diu que gaudia d’una salut de ferro i que quan es tractava d’algun afer d’importància hi dedicava tot el temps que hi creia convenient: ”Jo soc home d’últimes hores; les necessito totes per pensar, i, a la darrera diré el que acordi”. No volia pactar amb l’error, doncs, “a l’entrar en concessions, l’error no hi té res a perdre i la veritat sí".

 Ningú li havia recollit o escoltat murmuracions.

 Al traslladar-se a Pamplona es va emportar uns capellans de Lleida. Entre ells Francesc González i Puig, germà d’Esperança, la fundadora de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria, a Lleida.

 Va morir a Pamplona, el 2-VIII-1870, d’un vessament cerebral. Feia 5 dies que havia tornat de Roma, del concili Vaticà I.

 Mn. Ramiro Viola González