Va néixer a la població de sant Andreu de Tona, diòcesi de Vic, el 26-VIII-1804. Batejat l’endemà mateix i confirmat el 15-X-1805, pel bisbe de Vic, Francesc de Veiàn i Mola, al palau episcopal. Va estudiar als escolapis de Moià. (Barcelona).
L’1-X-1821 ingressà al Seminari de Vic com a alumne becari. Van ser tres cursos de filosofia i set de teologia. A les témpores de la Santíssima Trinitat, el bisbe de Vic, Pau de Jesús de Corcuera i de Caserta, el va ordenar prevere.
El curs de 1831 va ser professor de filosofia, en propietat. Disciplina que va ensenyar durant 4 cursos. Al Seminari de Vic va ser també, professor de teologia, secretari i vice-rector. Doctor en teologia, per la universitat literària de Barcelona, l’any 1845, previ examen i “nemine discrepante”. L’any 1850, el bisbe Llucià Casadeval i Duran el va nomenar rector del Seminari.
Era canonge de la catedral de Vic, i rector del Seminari quan el van fer bisbe de Lleida. El 25-X-1861, fou presentat per la reina Isabel II, el 21-V-1862, preconitzat per Pius IX i el 12 d’octubre del mateix any fou consagrat a la catedral de Vic. El 6-XI-1862 prengué possessió del càrrec mitjançant el canonge Cecili Làzaro i Villar i el 9-XI, va fer-hi l’entrada solemne.
Durant el seu pontificat es fundà l’Acadèmia Mariana (1862) i aparegué el trisetmanal La Voz de Lérida Católica (1869), primera publicació catòlica de Lleida. Molt preocupat per l’ensenyament i la tasca de caritat, autoritzà les missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria (1862) per a l’educació de nenes i l’atenció a la dona marginada.
Va morir a Roma el 3-II-1870, quan assistia al Concili Vaticà I, les seves despulles es van quedar a Roma.
Mn. Ramiro Viola González