Va néixer a Pamplona, l’onze de febrer de 1776. Estudià a la universitat Vasca d’Onyate, Guipúskoa, allà es va treure el grau de doctor en dret canònic.
Va rebre la tonsura clerical a Pamplona, del seu bisbe Llorenç, igual de Sòria, 1795-1805, amb el títol còngru de ser abat de l’abadia Sant Jeroni d’Or a Pamplona. El mateix bisbe trobant-se a la localitat navarresa de Barasoaín, el 22 d’octubre de 1801, li va concedir lletres dimissòries per a ordenar-se fins al presbiterat. Els ordes els va rebre a Lleida de mans del bisbe Jeroni de Torres i Cuadrado, navarrès com Villar.
El presbiterat el rebé el 3 de abril de 1802, a la capella del palau episcopal, el dissabte abans de la dominica de Passió. Les lletres dimissòries donades pel bisbe de Pamplona incloïen la dispensa de tots el intersticis i ”dispensato examine”. No se’l dispensava de fer els deu dies d’exercicis espiritual, abans de rebre el presbiterat.
El 10 d’octubre de 1801 va ser nomenat provisor i vicari general de Lleida. Durant els anys 1810-1814, el bisbe Torres visqué exiliat a l’illa de Mallorca, junt amb altres bisbes, fugint tots de la persecució de les tropes franceses de Napoleó. Mentre durà el forçós exili, el bisbe Torres havia nomenat quatre governadors eclesiàstics per a tot el bisbat, un d’aquest fou en Villar.
A Lleida, llavors ocupada pels francesos, no podia ser-hi el Seminari i Manuel del Villar i els seminaristes van haver de traslladar-se a Tamarit de la Llitera, on van restar-hi fins que la ciutat va ser alliberada.
El bisbe Torres, veient-se gran i dèbil per a portar tot el pes del govern de la diòcesi, demanà que fos bisbe auxiliar el vicari general, Manuel del Villar. Al morir el bisbe Torres, fou governador eclesiàstic del bisbat, el canonge penitencier Josep Vidal i Jacques.
El 1816 fou consagrat bisbe de Lleida. A l’agost d’aquell mateix any començà una visita pastoral al bisbat, visita que no va poder acabar per causa de malaltia mentre es trobava visitant la Ribera del Cinca. Va tornar a Lleida on hi va morir el 31 d’agost de 1817. Sepultat a la catedral, prop del bisbe Torres, el que l’havia fet bisbe.
Mn. Ramiro Viola González