Va viure bona part del seu episcopat fóra del bisbat; la tasca administrativa li feia un vicari general.
Eugeni IV el va nomenar bisbe de Lleida, amb dispensa de residència, l’any 1435. Va prendre possessió del càrrec mitjançant un procurador, que va ser misser del Bosc, a qui posteriorment en va fer el seu vicari general. Aznárez no vingué a Lleida fins el 1438. Fins aquell moment va residir a Roma, activant assumptes reials ja que era un dels consellers del rei Alfons IV el Magnànim.
Un fet destacable del seu pontificat va ser el de donar, l’any 1447, uns nous estatuts per a coordinar les activitats docents dels professors i dels estudiants de l’Estudi General de Lleida, a la vegada una normativa sobre el vestir i la conducta dels estudiants.
Vingué un temps a Lleida a principis de l’any 1438. Vivia:
... A la ciutat de Gaeta i de Nàpols com a virrei del rei d’Aragó.
... i en el seu continu servei del Senyor Rei va treballar fructíferament en altres parts d’Itàlia.
Entre altres feines que el van mantenir lluny de la seu lleidatana hi hagué la del Concili de Basilea l’any 1438. S’hi van estudiar diversos temes teològics i no tan teològics. Aquest concili tingué poc ressò ja que la poca assistència fou una de les característiques del concili. El que es pretenia era continuar amb el concili de Constanza. Es volia donar un toc de gràcia final a l’heretgia hussita; pacificar les inacabables guerres entre França i Anglaterra i reforçar els intents per a arribar a la unió entre les esglésies llatina i grega.
A l’agost de 1443 el Papa, Eugeni IV, anomenat el reformador, autoritzava l’establiment a Lleida d’un hospital, on s’hi recollien malalts leprosos -un llatzaret-. No devia de durar molt temps, doncs la guerra entre Joan II i el seu fill, el Príncep de Viana, va fer que desaparegués.
El bisbe Garcia a Basilea havia treballat per a què es prohibís una “feina” mai desapareguda, l’usura. Tot tornant d’aquest concili va morir a Gènova el 13-III-1449.
Es plantejà el problema de traslladar les seves despulles a Lleida i el lloc on s’havien de sepultar. Suposem que el bisbe Garcia i la reina Maria no es devien d’avenir gaire, ja que aquesta s’oposava a què li donessin honors al cadàver del bisbe. A la fi el van enterrar al cor de la Seu.
Mn. Ramiro Viola González