D’origen francès nascut a Beziers -Llenguadoc-. Degà de Bourges i familiar de Climent VIè, que el nomenà bisbe de Lleida. Va prendre possessió del bisbat de Lleida l’any 1349.
Assistí al concili de la Tarraconense del 1357. Sovint absent de la diòcesi, tingué dos vicaris generals: Ramon de Montcada, degà de la seu de Lleida i Francesc de Montllor, abat d’Àger.
El nomenament de Mulceu per a bisbe de Lleida no va plaure massa als paers de Lleida ni tampoc als canonges. Es ressentien de la exagerada influència francesa, que regnava a la cort d’Avinyó. En tot això i en aquesta preponderància francesa no es complien gaire bé les constitucions de l’Església lleidatana, posteriorment les constitucions de l’Església Tarraconense van patir la mateixa sort.
Va ser en acord de la Paeria lleidatana l’enviar una protesta a la cúria d’Avinyó. Encara eren els anys de l’anomenada “captivitat de Babilònia”, llegenda amb que es va batejar els 70 anys d’estança dels papes a la població francesa d’Avinyó. Fent memòria dels 70 anys de la captivitat dels jueus, en temps del rei assiri Nabucodonosor. Van ser alliberats per Cirus, rei de Pèrsia. D’aquest fet en fa memòria el salm 136:
Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
Els impostos reials gravaven i fortament sobre la ciutat de Lleida. A les corts reials de 1364 es va tractar el tema, Catalunya havia de pagar els impostos per sostenir la guerra de Pere IV d’Aragó (III de Catalunya) contra el rei de Castella. Es va aprovar en quantitats considerables. Es va suprimir l’impost caritatiu, quantitat que es donava al nou bisbe al fer l’ingrés a la diòcesi. Morí l’any 1360 i fou sepultat a la seu.
Mn. Ramiro Viola González