Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1202-1235

Del llinatge dels Erill, era abat de Saidí quan fou elegit bisbe de Lleida l’any 1202. La seva elecció es va fer seguint les normes donades a la legislació lleidatana, inclosa en l’“Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis” 

Quan el rei Jaume I va fugir del castell de Montsó, Berenguer era un dels que l’esperava a Saragossa. Ja, des de llavors, va ser un dels seus consellers. Va acompanyar al rei Jaume en les seves campanyes militars a València i a Mallorca. Per encàrrec d’Honori III va introduir la regla del císter el 1229 al monestir benedictí de Lavaix, que abans s’havia regit per la regla benedictina i el va unir amb el monestir de Bonnafont. Reorganitzà la seu de Roda i durant el seu pontificat es celebra a Lleida un concili de la Tarraconense per a la reforma de la disciplina eclesiàstica. A Roda, a la catedral, hi va consagrar l’altar de Sant Vicenç. 

L’any 1229 es va celebrar el concili de Lleida, presidit pel cardenal de Sabina, Joan Halgrin d’Abbeville, delegat de Gregori IX. Es va tractar de la reforma eclesiàstica, de la difícil estabilització de gent de procedència ben diversa. Però sobretot es va tractar de l’anul·lació del matrimoni del rei en Jaume I amb Leonor de Castella, parents en tercer grau. 

Va intervenir en un dels tants conflictes jurisdiccionals o no, haguts entre bisbats veïns. Aquest va ser entre el bisbe d ‘Osca i l’abat de sant Joan de la Penya. També amb els clergues d’Alquèssar, que negaven obediència al bisbe d’Osca.

Tot i amb això va fer, donar i publicar algunes lleis i normes útils per a l’església lleidatana. L‘ajuda a les batalles contra els moros la feia pagant-ho tot ell. \/a acceptar la introducció de diverses ordes religiosos: trinitaris, mercedaris, franciscans. Igual les clarisses.

“...servitio militavit adversus Mauros valida manu suis expensis”

Mn. Ramiro Viola González