Nascut a Saragossa, el 26 de febrer de 1517. Fill d’Antoni Agustín Albanell de Fraga, i Aldonza Albanell de Barcelona. Va estudiar a Salamanca, a Bolònia i a Pàdua. L’any 1556 era canonge d’Osca 

El 1561 Pius IV, a instàncies de Felip II, el nomenà bisbe d’Alifa al Mezzogiorne –Sud d’Itàlia. En va prendre possessió per procurador. 

Julius III l’envià com a delegat apostòlic per felicitar el rei d’Espanya amb motiu del seu enllaç amb Maria, reina d’Anglaterra. Seguidament el nomenà visitador a l’illa de Sicília.

El 1561 fou nomenat bisbe de Lleida però reobert el Concili de Trento s’hi encaminà directament. En absència d’aquest i a petició del cabilde lleidatà, el seu germà Pere, bisbe d’Osca, fou qui presidí el sínode diocesà lleidatà.

A Trento, Antoni Agustín hi va tenir una destacada actuació. Es diu que era un dels bisbes més eminents que havia tingut la seu lleidatana. Sobresortia gairebé en tot, tant en les virtuts “Pare dels Pobres”, com en la literatura.

Al tornar de Trento publicà els decrets conciliars tridentins, quan aquí, amb prou feina es coneixien. Eren moments de molta tensió i només després de l’intervenció papal es van aprovar els decrets conciliars. L’aplicació d’aquest decrets fou una tasca molt dura pel bisbe i cansat i deprimit es va retirar un temps a Montsó i Fonz a refer-se i a reposar.

Va topar “super modo et ordine confitendi” . Les misses nupcials només es podien celebrar a la seu. Va publicar el  Ritual Ilerdense. Al voler intervenir en la reforma de les religioses no va tenir èxit. Es va oposar a la erecció del bisbat de Barbastre.

L’any 1576 fou traslladat a Tarragona on hi va morir el 31 de maig de 1586, firmava A. A. de Lleida.

Mn. Ramiro Viola González