Laic / Laica
Martir / Beat / Sant

 Un altre seglar màrtir de les Borges Blanques, en Víctor Martí Esqué, capdavanter de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, assassinat prop de Mollerussa, el capvespre del dilluns dia 24 d’agost de 1936. Jove idealista amb vocació periodística al servei de la Catalunya cristiana del seu temps, en Martí, de 28 anys, a més d’impressor, era un periodista nat, intel·ligentment cultivat, amb un estil propi que el feu avantguardista de la premsa comarcal amb la fundació i direcció tècnica del setmanari “Horitzó”, eixit a les Borges el 29 d’octubre de 1932.

Víctor havia nascut a Bellpuig el 4 de febrer de 1907. Batejat cinc dies després a la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig. Fill de Ramon i Maria. En la mateixa parròquia va contreure matrimoni el 10 de gener de 1931, als seus 24 anys, amb Maria Ibós Plana.

Fins l’esclat revolucionari del 18 de juliol de 1936, el setmanari “Horitzó” va mantenir viva la flama del seu ideari reflectit en el primer editorial. ”Avui, en nàixer, realitat ja, ço que havíem vist en somnis, just és que abans que tot, enarborem als quatre vents ben alta i ben dreta, la bandera de la nostra Fe, fent professió del ferm i inalterable amor que ens lliga a Jesucrist i de l’esperança que en Ell tenim dipositada”.

Així deixava entreveure l’esperit i el tremp d’apòstol en Víctor Martí Esqué, i la seva disposició “fins al màxim sacrifici” per causa del Crist. Era un pressentiment? Intuïa que el camí emprés en defensa de la Fe portava al martiri?

En el moment suprem del martiri, Martí va pregonar la seva Fe com tantes vegades havia cantat en l’himne fejocista: “Servents de Déu fins a morir / res no ens detura ni ens espanta...”, va victorejar amb força a Crist Rei. Abatut per les bales, va aixecar-se de nou cridant “Visca Crist Rei!”. Va ser rematat destrossant-li amb les armes, la boca i el rostre. En dóna fe l’acta de defunció de l’arxiu parroquial.