Mn. Lamolla visqué sempre a la ciutat de Lleida que l’havia vist néixer el 1870 i ordenar-se sacerdot l’any 1895.
Immediatament fou nomenat professor de ciències del Seminari alhora que beneficiat de la parròquia de St. Pere.
Ell, com la seva família, era força conegut a la ciutat. Estava lliurat plenament a l’apostolat i, com a veritable mestre de la vida espiritual, eren molts els que acudien al seu consell cercant direcció.
Van arribar els temps dolents. Tot i ser ben conegut el seu domicili, els revolucionaris s’abstingueren dos cops a detenir-lo pel respecte que els infonia la seva santedat, fins que el 26 de juliol, homes ben armats i alliçonats, registraren el seu pis i se l’endugueren detingut. La seva germana, conscient del significat d’aquella detenció, li digué: “Adéu-siau, mossèn Ramon, fins al cel”. Ell mirà la germana i altres familiars presents que s’havien agenollat i els donà l’última benedicció.
A baix, al mateix carrer Major, quedà el cos cosit a trets.