Nasqué el 23 de febrer de 1908 a Torregrossa (Lleida). El dia 1 de juny de 1919 ingressà al seminari marista de Vic (Barcelona). El 8 de setembre de 1924, va emetre els primers vots i el 15 d’agost de 1929 es consagrà a Déu amb la professió perpètua. El Germà Victorino José desenvolupà la seva tasca apostòlica en tota una sèrie de col·legis, com Mataró, Sabadell, Alcoi, Alacant, Girona, Barcelona (Sants) i des del 1935, novament, Mataró. Sempre va ser de senzills modals, actuant sempre amb sinceritat.  

La seva odissea es digna de les actes dels antics màrtirs del cristianisme. Va acudir al vaixell “Cabo San Agustín” el 7 d’octubre de 1936. Des d’allí cent set germans maristes varen ser conduïts, amb engany, a la txeca Sant Elies, des d’on un grup de quaranta-sis va ser endut, la nit del vuit d’octubre, als cementiris de Montcada i Les Corts. El Germà Victorino José va rebre els trets, com els seus companys, i va caure sobre terra, però quedant amb vida. En abandonar el assassins el lloc, es va recuperar, i es va arrossegar, com va poder, fins una casa pròxima que resultà ser d’una bona família, que estava, però, sota amenaça: “Aquí està vostè sota perill, -li digué la senyora de la casa-, en aquest moment estan buscant el meu marit, que és ferroviari, per matar-lo”, i li senyalà la direcció per arribar a Barcelona. Més endavant va trucar en una altra casa, però els seus habitants, en lloc d’ajudar-lo, el delataren al comitè; va ser novament detingut, i l’afusellaren al cementiri de Montcada el 8 d’octubre de 1936. Tenia vint-i-vuit anys.