Nascut al petit poble de Cirés l’any 1907, va rebre l’ordenació sacerdotal el 1933 i el seu primer i únic destí va ser com a vicari d’Almenar. Feia escassament un any que hi era, quan el 6 d’octubre de 1934 va conèixer la persecució i mals tractes juntament amb el seu rector, essent fets presoners, en un principi, a la pròpia rectoria i fugint desprès a Albelda.
Els dos van ser empresonats al poble en una casa de la plaça habilitada com a presó juntament amb altres bons veïns en esclatar la guerra de 1936. Des d’allí veieren cremar l’església. Traslladats a la presó de Lleida, Mn. Ramon rebé el martiri el 20 d’agost d’aquell any quan només tenia 29 anys.
Bon vicari, deixà el testimoniatge de la seva comunió amb el rector, Mn. Pere Solé Satorra, a qui sempre acompanyava i secundava en l’apostolat especialment en la catequesi i morí amb ell el mateix dia. Va ser un home senzill, callat i voluntariós