Havia nascut a Lleida l’any 1890. Va casar-se amb Antònia García Barbado. Van tenir tres fills. Un va morir de petit. El noi, Josep Borràs Garcia, fejocista, va morir també màrtir als 17 anys. La petita, Antònia, encara viu.
Eren fusters. Propietari de la funerària de Lleida. L’ambient de la família era molt religiós, de fonda tradició cristiana. Josep, el pare, manifestava públicament la seva fe i les seves conviccions. Militava també entre els fejocistes cristians. Al fill, també Josep Borràs, amb 17 anys el van matar a l’agost del 36. Arrel de tot això, van fer-los diversos registres a la casa.
Fou el motiu pel qual Josep va prendre tota la família per traslladar-se a un poblet dels Pirineus, Isil. Quan els milicians fugien a França, el van detenir; era l’abril de 1938. Desprès de dos o tres dies el van matar juntament amb altres tres persones. En arribar els nacionals, encara els cossos estaven calents. Sembla que la mort fou el 18 d’abril, a Viella.