Nat el 2 de gener de 1886 a Anglesola, estudià al Seminari de Solsona i després al de Tarragona on es doctorà en Cànons i Sagrada Teologia. Ordenat sacerdot el 5 de juny de 1909 tornà a la Seu solsonina on estigué sis anys exercint diversos càrrecs ministerials. El 1915 arribà a Lleida en ocasió de guanyar un Benefici a la Catedral, benefici que portava aparellat la custòdia de l’Arxiu Capitular.
Compartí la feina apostòlica amb la recerca històrica. Entre les aportacions que féu cal esmentar estudis sobre la confraria de Sant Salvador, el Pontifical de Roda, la Santa Creu d’Anglesola, etc. Cal fer esment dels seus treballs sobre Alfons de Borja, després Calixte III, a Lleida; Lleida i la Immaculada i una història de l’Acadèmia Mariana encara no superada. Féu una gran tasca. En reconeixement als seus mèrits fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Detingut el juliol de 1936 en iniciar-se la persecució religiosa, fou empresonat i reclòs a la presó de Lleida fins el 20 d’agost. Aquest dia les forces populars tragueren de la presó fins a 74 sacerdots i religiosos que portaren al cementiri de Lleida i els hi donaren mort. Mn. Altisent fou un d’ells. Morí donant exemple de fermesa en la fe.